Amb 97 anys acabats de fer, la Joana declama aquest bell poema, un joc amb els monosíl·labs, un joc amb la poesia.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Podries... de Joana Raspall (poesia per a la xicalla)
 |
| Joana Raspall |
Per a saber-ne més sobre ella punxa en el seu nom Joana Raspall.
PODRIES...
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fora casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això, pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Al president Companys, de Ventura Gassol.
Un aniversari amarg. Per a que no passe mai més.
AL PRESIDENT COMPANYS
No digueu que ell és mort - no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort - la mort és cosa
dels homes sense rels a l'infinit -,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort - la mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort -, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...
Ventura Gassol
Octubre de 1947
Extret del bloc de Carles Mulet Nausica
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Presentació del libre sobre Pep Sempere
I a poc a poc esdevindràs tant nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc
seràs un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo, ni pensar-lo
(Miquel Martí i Pol)
diumenge, 10 d’octubre del 2010
AL REI EN JAUME EN EL 9 D´OCTUBRE.
Magnànim Senyor que a esta terra
I feres posar dalt dels murs
l´Ensenya barrada i glorosia,
mil voltes valenta i triomfal.
Senyor, diada solemnial
és hui. Per això tremolosa
ma veu us demana amb deler
que feu, des de la tomba sagrada
on guarda repòs vostre ser,
que sia a València tornada
la gran llibertat que robada
va ser per un bort estranger.
Magnànim Senyor que a esta terra
vingures per dar-nos els furs
I feres posar dalt dels murs
d´aquesta Ciutat, de la guerra
l´Ensenya barrada i glorosia,
mil voltes valenta i triomfal.
Senyor, diada solemnial
és hui. Per això tremolosa
ma veu us demana amb deler
que feu, des de la tomba sagrada
on guarda repòs vostre ser,
que sia a València tornada
la gran llibertat que robada
va ser per un bort estranger.
Carles Salvador
dissabte, 9 d’octubre del 2010
La Tardor, poema de Bofill, Puig i Serrat per a la xicalla.
També el teniu amb una il·lustració en els poemes de la tardor de fa poques setmanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
