Aquest poema va ser llegit el dia 24 de juny de 2010 en l'esmorzar d'acomiadament.
El poema ha estat copiat de la pàgina http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=472414 i és de Ferran de Montagut.
Comiat
El més trist no és acomiadar-se,
el més trist és no saber on anar,
el més trist no és acomiadar al que parteix,
sinó, saber on i perquè et quedes.
tota la vida és buscar quelcom,
hi ha que acceptar-ho encara que dolgui,
ja que tota la vida és un comiat.
Sols aprens a viure quant aprens a acomiadar,
i a caminar en llibertat buscant el trobat,
mentre no t’hagis acomiadat
del que has caminat i del que has fet.
Acomiadar-se, es condició de tot el que es mou,
el que mou el temps,
com estaries vivint avui, sense haver-te acomiadat
En el camí de la vida, sempre arriba el moment,
d’un acomiadament, bonic desafiament
per acostar-se a la maduresa de la vida
i estar ple d’un mateix i ser tu mateix.
Deixa córrer aquell riu de la vida,
per a que davant del teus ulls
corrin les aigües que no vas veure mai
i amb molt d’amor acomiadat dels teus millors amics.
"Ha sigut un poema d'En Ferran de Montagut, escrit avui dia 13 de Març del 2007, en el meu estudi el del “MAS EL SOL SOLET” en la Comarca de “L’ALTA-GARROTXA” Pirineus de (Girona) Catalunya."
Les correccions i reducció del poema són nostres. Donem les gràcies a Ferran Montagut per haver deixat el seu poema a l'abast de tothom. Us convidem a visitar la pàgina d'aquest home per veure el poema complet i d'altres obres d'ell.
Si vols una versió de la poesia en PDF per a imprimir prem al següent enllaç
.jpg)
