Més enllà del llenguatge
les paraules ens confonen
Però dona, dóna
igual que sia verb o nom.
acció o passió,
desprendre's o aprendre'n,
elles ho són tot,
sense elles no seriem res.
Us deixem un poema d'aquesta dona valenciana poeta que va ens va deixar fa ara un any i que ha escrit llibres de tant de renom per a la nostra cultura i literatura com Matèria de Bretanya. Si voleu saber-ne més d'ella feu clic a l'enllaç: Carmelina Sánchez Cutillas
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
La poesia l'he treta d'un comentari que fa Carles Mulet en el bloc Tèrbol atzur
.jpg)
