diumenge, 21 de març del 2010
Cinc recomanacions de Carles Hac Mor
Poesia de Carles Hac Mor de Poesies amb suc, antologia de poesia per a infants de Miquel Desclot.
divendres, 19 de març del 2010
IV Premi Pep Sempere als Dilluns Poètics.
Felicitacions a la tasca ben feta de les companyes i companys dels Dilluns Poètics! Isabel Selfa García, mestra d'educació primària en el C.P. *LUCENTUM d'Alacant, Pere Torres López, mestre d'educació primària i Director en el C.P. MANUEL ANTÓN de Mutxamel (Alacant), Ricard Chumillas Mas, mestre d'educació infantil i Cap d'Estudis en el C.P. MANUEL ANTÓN de Mutxamel (Alacant) i Silvia Blanes Ivorra, mestra d'educació infantil en el C.P. PASCUAL ANDREU de Almoradí (Alacant).
El diari Información també es fa ressó de la notícia: http://www.diarioinformacion.com/alicanti/2010/03/13/dilluns-poetics-gana-premio-literario-libros-cerezas/988792.html
diumenge, 14 de març del 2010
De vegades, pel març, de Maria Àngels Anglada
Arriba la primavera, estem al mes de març, les dones tenen la paraula poètica:
DE VEGADES, PEL MARÇ
De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Per saber-ne més d'aquesta autora: http://www.escriptors.com/autors/angladama/index.php
DE VEGADES, PEL MARÇ
De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Per saber-ne més d'aquesta autora: http://www.escriptors.com/autors/angladama/index.php
diumenge, 7 de març del 2010
Pere sense por de Núria Albó
Per a la xicalla. Coincidint amb les animacions de la mediateca sobre la por.
dissabte, 6 de març del 2010
Dia de la Dona Treballladora, poesia de Carmelina Sánchez Cutillas
Dona.
Més enllà del llenguatge
les paraules ens confonen
i alhora ens fonen.
Però dona, dóna
igual que sia verb o nom.
acció o passió,
desprendre's o aprendre'n,
elles ho són tot,
sense elles no seriem res.
Us deixem un poema d'aquesta dona valenciana poeta que va ens va deixar fa ara un any i que ha escrit llibres de tant de renom per a la nostra cultura i literatura com Matèria de Bretanya. Si voleu saber-ne més d'ella feu clic a l'enllaç: Carmelina Sánchez Cutillas
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
La poesia l'he treta d'un comentari que fa Carles Mulet en el bloc Tèrbol atzur
Més enllà del llenguatge
les paraules ens confonen
Però dona, dóna
igual que sia verb o nom.
acció o passió,
desprendre's o aprendre'n,
elles ho són tot,
sense elles no seriem res.
Us deixem un poema d'aquesta dona valenciana poeta que va ens va deixar fa ara un any i que ha escrit llibres de tant de renom per a la nostra cultura i literatura com Matèria de Bretanya. Si voleu saber-ne més d'ella feu clic a l'enllaç: Carmelina Sánchez Cutillas
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
La poesia l'he treta d'un comentari que fa Carles Mulet en el bloc Tèrbol atzur
dimarts, 2 de març del 2010
El lagarto está llorando de García Lorca
El lagarto está llorando
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagarta
¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay cómo lloran y lloran.
ay! ¡ay!, cómo están llorando!
Federico García Lorca
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagarta
con delantaritos blancos.
Han perdido sin querer
su anillo de desposados.¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay cómo lloran y lloran.
ay! ¡ay!, cómo están llorando!
Federico García Lorca
dilluns, 1 de març del 2010
EL AMOR ES LUZ. ACLARACIÓN.
El amor es luz.
Vivir a oscuras es insoportable.
(¿Y si se funde? -pregunto
-El amor es luz, no bombilla -respondo).
dimecres, 24 de febrer del 2010
Homenatge a Salvador Espriu.
"Fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge." Copiat del bloc poesia infantil i juvenil http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/02/homenatge-salvador-espriu-un-home-un.html
Ens afegim a l'homenatge que es fa a aquest il·lustre poeta des del bloc: http://rcanovalls.blogspot.com/
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
El caminant i el mur (1954)
Salvador Espriu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
