AL REI EN JAUME EN EL 9 D´OCTUBRE. Magnànim Senyor que a esta terra
vingures per dar-nos els furs
I feres posar dalt dels murs
d´aquesta Ciutat, de la guerra
l´Ensenya barrada i glorosia, mil voltes valenta i triomfal. Senyor, diada solemnial és hui. Per això tremolosa ma veu us demana amb deler que feu, des de la tomba sagrada on guarda repòs vostre ser, que sia a València tornada la gran llibertat que robada va ser per un bort estranger.
MARIPOSA DEL AIRE
Mariposa del aire,
qué hermosa eres,
mariposa del aire
dorada y verde.
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!…
No te quieres parar,
pararte no quieres.
Mariposa del aire
dorada y verde.
Luz de candil,
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!…
¡Quédate ahí!
Mariposa, ¿estás ahí? Federico García Lorca
Un dels seus darrers poemes que hi ha deixat penjats en el seu bloc:
Sentado en el viejo sillón de la azotea
mientras repican los tambores del Viernes Santo
a los pies de mi vieja casa,
veo a mi padre perdido en el gran naufragio
de su España republicana.
Apenas una mueca de dolor,
una mirada ausente
y una lágrima limpia
por lo que nunca fue
aunque jamás
perdida la esperanza.
En memòria de la seua vida, exemple de dignitat i lluita al servei del poble.
El dia 4 de setembre de 1924 va ser el dia del naixement d'un gran poeta valencià, Vicent Andrés Estellés i per a celebrar el seu l'aniversari ací teniu una de les poesies que va escriure sobre la lluna.
Poema llegit per Joana Coves en l'acomiadament de Miquel, el marit de Mari Lo LLETRA A DOLORS Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il.lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre. Miquel Marti i Pol del llibre d'absències.
Del blog de Sàlvia, la bibliotecaria de Cocentaina
Podeu imprimir-los tots o alguna pàgina que us interesse més premen el boto "print" Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño
El dia 4 de setembre, data del naixement de Vicent Andrés Estelles(Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993),volem unir-nos a l'homenatge a aquest poeta i volem també aportar la nostra pedreta i recordar-lo amb una de les seues poesies. . Es tracta de celebrar anualment laDiada d'Estelles, una festa en homenatge a la nostra cultura i al gran poeta.
Us desitgem un inici de curs curull de sorpreses i caramull d'alegries i aprenentatges
TOT ESPERANT ULISSES
Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.
Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!
Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!
Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.
Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!
La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!
Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.
5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!
Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.
Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!
La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!
.jpg)
