Gaspar Jaen poeta elxà de renom i fama per tota la constel·lació dels països que parlen el valencià. Vull oferir-vos el cinquè poema dels seu llibre Fragments. Una primera versió del llibre, amb el títol Fragments, guanyà el premi «Vicent Andrés Estellés» de poesia dels premis «Octubre» el 1991. Si us agrada podeu degustar els seus fruits escorcollant en la seua pàgina: http://www.ua.es/personal/gaspar.jaen/index.htm Que us aprofite.
V
Com un ocell, tot sol, travessaràs ciutats
mai no vistes abans pels teus ulls primerencs,
el port de Cartagena, la badia de Cadis,
mariner en la terra. I els nous companys que hi trobes
no sabran que vas ser un tros del meu present,
temps meu, dolç temps madur com un dàtil madur
entre la llum d'uns dies d'hivern irrepetibles,
tardes de clarors breus, entre el fred que irrompia
a l'estudi de l'hort en començar el vespre,
un cel gris que minvava enllà l'estufa encesa,
entre els papers que omplien la taula, Nadal prop.
La música em plenava de llunyanes nostàlgies,
m'arribava l'olor de les últimes roses
barrejant-se amb l'olor del teu cos al record
quan per primera volta vaig escriure el teu nom
en un paper, un dia clar de mitjan desembre.
No hi havia escrit res: encara estava tot
per gaudir i per viure, el got del goig vessava.
Llavors era tot nou i encara no sabia
que el temps em mudaries, que em faries fugir
del món per recordar-te i recordar en tu
uns altres anys i rostres, la llum d'uns antics dies.
.jpg)
