dilluns, 22 d’abril del 2013
dilluns, 15 d’abril del 2013
dilluns, 8 d’abril del 2013
Luna de Abril de Carlos Cano.
LUNA DE
ABRIL
Abril para
vivir, Abril para cantar,
Abril flor
de la vida, el corazón.
Abril para
sentir, abril para soñar
Abril, la
primavera amaneció.
La luna
fue en Abril,
En Abril
fue el amor
Que un día
entre las rosas despertó.
Toda la
soledad de flores se llenó,
Dejando
por el aire esta canción:
Como una
golondrina por el mar se perdió
Como una
golondrina el amor se llevó
Y me dejó
el dolor para cantar
Y la luna
de Abril para olvidar.
Aquel
lucero azul, de tu boca la flor,
se levantó
con el amanecer.
Donde se
muere el mar de mis ojos te amé
y a tu
cuerpo de alondra me abracé.
Abril para
vivir, Abril para cantar,
Abril la
primavera floreció.
Abril para
sentir, abril para soñar.
Abril para
encontrar un nuevo amor
Como una
golondrina por el mar se perdió.
Como una
golondrina el amor se llevó.
Y me dejó
el dolor para cantar.
Y la luna
de Abril para olvidar.
Carlos Cano
Etiquetes de comentaris:
Carlos Cano
dilluns, 1 d’abril del 2013
Dos poemes de Joan Teixedor
ROSSINYOL, de Joan Teixedor
Tu també cap al núvol volaves, i qui sap si la llei t'han dictat. El teu cant, de retorn a la terra, en el sol de la tarda, em fa mal. Ocell, ocell màgic, allunya't, rossinyol d'un abril senyalat; massa prop el respir de les coses, massa prop el prat llis i massa alt el teu cant.
LA PRIMAVERA
Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?
Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.
Joan TEIXIDOR, El príncep, Óssa Menor, Barcelona,
1954.
~
~
Etiquetes de comentaris:
Joan Teixedor
dimarts, 26 de març del 2013
divendres, 8 de març del 2013
dilluns, 11 de febrer del 2013
(THE MISSION) A ROSE AMONG THORNS-DULCE PONTES-ENNIO MORRICONE
Per a Yolanda, el dia de l'òbit de la seua mare.
Etiquetes de comentaris:
Dulce Pontes,
Ennio Morricone
Rubén Darío
A Margarita Debayle
Per a YOLANDA

Margarita está linda la mar,
y el viento,
lleva esencia sutil de azahar;
yo siento
en el alma una alondra cantar;
tu acento:
Margarita, te voy a contar
un cuento:
Esto era un rey que tenía
un palacio de diamantes,
una tienda hecha de día
y un rebaño de elefantes,
un kiosko de malaquita,
un gran manto de tisú,
y una gentil princesita,
tan bonita,
Margarita,
tan bonita, como tú.
Una tarde, la princesa
vio una estrella aparecer;
la princesa era traviesa
y la quiso ir a coger.
La quería para hacerla
decorar un prendedor,
con un verso y una perla
y una pluma y una flor.
Las princesas primorosas
se parecen mucho a ti:
cortan lirios, cortan rosas,
cortan astros. Son así.
Pues se fue la niña bella,
bajo el cielo y sobre el mar,
a cortar la blanca estrella
que la hacía suspirar.
Y siguió camino arriba,
por la luna y más allá;
más lo malo es que ella iba
sin permiso de papá.
Cuando estuvo ya de vuelta
de los parques del Señor,
se miraba toda envuelta
en un dulce resplandor.
Y el rey dijo: «¿Qué te has hecho?
te he buscado y no te hallé;
y ¿qué tienes en el pecho
que encendido se te ve?».
La princesa no mentía.
Y así, dijo la verdad:
«Fui a cortar la estrella mía
a la azul inmensidad».
Y el rey clama: «¿No te he dicho
que el azul no hay que cortar?.
¡Qué locura!, ¡Qué capricho!...
El Señor se va a enojar».
Y ella dice: «No hubo intento;
yo me fui no sé por qué.
Por las olas por el viento
fui a la estrella y la corté».
Y el papá dice enojado:
«Un castigo has de tener:
vuelve al cielo y lo robado
vas ahora a devolver».
La princesa se entristece
por su dulce flor de luz,
cuando entonces aparece
sonriendo el Buen Jesús.
Y así dice: «En mis campiñas
esa rosa le ofrecí;
son mis flores de las niñas
que al soñar piensan en mí».
Viste el rey pompas brillantes,
y luego hace desfilar
cuatrocientos elefantes
a la orilla de la mar.
La princesita está bella,
pues ya tiene el prendedor
en que lucen, con la estrella,
verso, perla, pluma y flor.
* * *
Margarita, está linda la mar,
y el viento
lleva esencia sutil de azahar:
tu aliento.
Ya que lejos de mí vas a estar,
guarda, niña, un gentil pensamiento
al que un día te quiso contar
un cuento.
Etiquetes de comentaris:
Ruben Dario
dilluns, 28 de gener del 2013
Passeig d'aniversari, de Joan Vinyoli
Passeig d'aniversari, de Joan Vinyoli
VIII Elegia de Vallvidrera
Un altre hivern i cada cop més àrid:
al fons de l’avinguda, el pomerar
s’ha tornat una taca de silenci
lilós que ja no esquinça cap lladruc,
planura enllà, i es va apagant de pressa.
Adéu!, adéu! Embriagat de flaires
de fum de llenya al bosc i de resines,
encenc la salamandra del records,
que tira bé:
m’ènterboleixo, veig
per clivelles al mur naixença d’albes
antigues que no van arribar a ser
ple dia mai,
tot l’enderroc dels anys,
allà i aquí, trossos de marbre, focs,
vells arbres secs, I en moltes vies mortes
trens aturats.
Sóc una golfa plena
de mals endreços, però cap soroll
ningú no sentirà quan la devasti
la màquina del temps.
Que un dia algú
va entrar-hi brusc, transfigurant-la tota
i amb tanta llum que vaig quedar-me cec,
però vident d’alguna cosa certa,
certíssima:
estel fix mirant-me fit
en la foscor.
D’ençà d’aquell excés
totes les coses se’m canvien sempre
en altres de millors, insòlites: si rocs,
en diamants; si didals, en campanes
tocant a festa; si agulles de cosir,
en parallamps d’acer, si cavallets de fira,
en constel.lacions.
I, doncs, és falsa
tota queixa que digui, tot gemec que faci,
tot ploricó:
que el que, però, perdura
ho funden els poetes.
Tant és així que l’àrid
hivern amb què s’obria aquest poema
ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny
feliç, afirmatiu, il.limitat,
i tot el blat es torna pa de vida.
Etiquetes de comentaris:
Joan Vinyoli
diumenge, 27 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)