Un poble de Núria Freixa

Un poble

(Núria Freixa)

Un poble és la gent que matina i treballa,

que et saluda al portal

quan camí de l’escola hi dus la canalla.

És aquella veïna que et frega l’escala,

és l’avi al balcó i la seva mirada

per on passa, de nou, la vida passada.

És l’amic sense feina,

és l’amiga malalta,

són els dies de boira

o els d’un sol que t’esclafa.

Un poble és la plaça.

Les tertúlies al bar,

i la romeguera que et fa arribar tard.

Són les nits d’estiu, les d’aire candent,

i aquelles altres vora el foc roent.

Són tots els que arriben

i els que anem perdent.

Un poble és la pell

amb la que t’has vestit.

La parla, n’és l’esperit.

Quan els senyors

Quan els senyors de les terres
diuen que les collites son escasses,
ja cal que us estrenyeu el cinturó:
no us escapareu pas de passar gana.

Quan els capitans de les indústries
manifesten temors davant la conjuntura
ja cal que us esmoleu el cap dels dits:
haureu de treballar de nit i dia.

Quan els paladins de la lluita
fan voleiar els estendards de l'honor i del deure,
ja cal que us cordeu bé les espardenyes:
com hi ha Déu que us tocarà de córrer.

quan els patriarques de la virtut 
es planyen de la manca de tendresa
ja cal que us amageu ben amagats
de tot arreu us plouran anatemes.

I, sabent tot això, vinc i us pregunto:
¿Quant de temps deixareu
(deixarem, més ben dit)
que caigui damunt nostre
la solemne injustícia dels homes?

        Miquel Martí i Pol

Parole del tuffatore di Paestum, de Roberto Mussapi

Jo sóc l'ànima de ton pare, el capbussador:
t'he acompanyat cada nit, estic al teu costat,
conec com aleshores les teues zones d'ombra,
el llenguatge dels moviments traçat pel teu rostre,
res no ha canviat des d'aleshores, en aquest sentit.
Açò és el primer que he descobert,
el primer que volia dir-te; no canvia la percepció
dels teus instants, com no canviava 
de nit, en el somni, o per la distància.
Sé que aquest alé meu (des del fons de l'aigua, entre les actínies)
serà per tu com ho foren les meves paraules fa temps:
que infonien records i coratge,
més que el vi o una dona que t'esguarda.
El meu primer descobriment, la meua primera veritat és que res
no es trenca en el secret de l'ànima.
La resta és confús, encara és d'hora
per cercar-ne una explicació,
coralls, actínies, vides que es dibuixen amb un moviment
d'aigua i despareixen a l'instant.
No tot és llum, transparència, silenci,
galeries d'obscuritat, respiracions contingudes, després veus
que en mi alenen com si jo parlara.
M'aboque a una fondària cada vegada més gran
i sent que una llum submergida em crida des d'orient:
no sé on s'acaba, per ara,
no sé qué és, però sè que amor
la mou i determina la seua respiració.
D'aquest viatge en parlaré més endavant,
quan l'experiència siga ja coneixença,
puc parlar-te del que vaig deixar
sobre la superfície blava de les aigües,
entre les arenes blanquíssimes, les palmeres,
l'ombra de les oliveres, el vi
vessat de les àmfores:
estima la terra roja a l'ocàs,
submergeix-te en la mar per jugar, com un tritó,
assaboreix la fruita, el pa, beu i menja,
escolta el riure de les noies,
busca llurs boques, riu i desespera't,
agraeix cada dia el teu país lluminós.
Jo no sóc ton pare sinó la seua ànima,
no sé el que visc però recorde,
la costa, las piscina, els colors que formen
l'estrany dibuix de la vida mortal.
Viu en aqueixa ceràmica enlluernadora i espera
el que sabré dir-te més endavant, a la fi del viatge.
Però ara que dorms com quan, al bressol,
semblava que hi cercares els secrets del món,
ara que tens les espatlles més amples i més clars els cabells,
escolta les paraules de la meua ànima:
no sé molt d'ella —de mi mateixa—
(és d'hora, fill, no en conec prou,
gairebé no he començat, estic nadant),
no penses en el meu cos (és tard,
perles, aquelles que foren els meus ulls,
i els meus ulls reduïts a coralls),
però conec llur maridatge,
quan vivien a l’uníson en el món
i ara jo, ànima de ton pare, el capbussador,
t'entregue només aquesta provada certesa
(des del fons de l'abisme, en el calfred del capbussament):
que també l'home pot estimar eternament.
(traducció de Josep Porcar)

Fragments de la Festa d'Elx

Germanes mies, jo voldria
fer certa petició aquest dia:
prec-vos no em vullau deixar
puix tant me mostrau amar. 
....................................................
Oh, Apòstols e germans meus!
Veniu, plorem ab tristes veus,
car hui perdem tot nostre bé,
lo clar govern de nostra fe.
..............................................
Ab gran goig, sens improperi,
som ací en breu portats.
Cert és aquest gran misteri
ser ací tots ajustats.

De les parts d'ací estranyes
som venguts molt prestament,
passant viles i muntanyes
en menys temps d'un moment.

No deixeu passar l'oportunitat i aneu a veure El Misteri D'Elx 
Misteri d'Elx - Representació completa from Patronat Misteri d'Elx on Vimeo.

L'explicació de Joan Margarit

L’EXPLICACIÓ

De bon matí, a l'hora que els carrers
són plens de nens i nenes anant cap a l'escola,
se sent que l'aire té una altra dignitat.

N’hi ha que van a escoles petites amb jardí
i mestres que no els alcen mai la veu.
Nens amb gestos difícils,
com recordant algú perdut dins l'aire.
Els seus pares, sovint, ploren quan estan sols.

Es triga tant a entendre. Per això
no hi ha mai dues oportunitats.
Però aquests nens no ho sabran mai,
em dic, pensant en el somriure
que, angoixat, sento com es va esvanint.
Uns quants records és tot el que ara em queda
per explicar-me a mi mateix
que és en l’amor on m’he deixat la vida.

 Joan Margarit 

Altres poemes de Joan Margarit : Després de somniar amb tú, L'amor que no m'espanta i Final de dia)

 

Par les soirs bleues d'été

Arthur Rimbaud.

Isabel Barriel

Seré curioso de Quintin Cabrera,

De què es riuen els ministres?  O per què aplaudeixen els ministres i diputats del pp mentre anuncien les mesures del primer rescat d'Espanya?
Quintin Cabrera

SERÉ CURIOSO

En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible

vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles

tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste

aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse

los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países

ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles

cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple

cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde

y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite

allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve

después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.

Mario Benedetti

Cançó del pas de la tarda, Salvador Espriu

Cançó del pas de la tarda

(Salvador Espriu)

Entra la tranquil·la tarda

pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat

pels bous del sol, endins del blat,

quan més perfecta mor la flor

a l'aire lleu, pel gran dolor

d'aquest camí de la mirada,

se'n va tranquil·la la tarda.

Aquest estiu...

Aquestes frases curtes van ser concebudes per a pronunciar-se en veu alta com a desitjos per a celebrar l'estiu. Tu pots triar una, dues, tres o més i llegir-les cada cop que ho necessites... Que gaudiu l'estiu.

E S T I U

A  l’estiu  planifica’t  ser  positiu

A  l’estiu  continua  essent  reivindicatiu

A  l’estiu,  simplement  viu,  viu

Per  l’estiu  al  col·le  no  cal  que  veniu

Quan  ve  l’estiu  esforça’t  i  riu,  riu

Ara  que  som  a  l’estiu  aprofita  i  escriu

Per  l’estiu  alegria  repartiu

Si  ve l’estiu  voleu  i  feu  piu-piu

Tot  l’estiu,  llegiu,  llegiu

Ve  l’estiu,  prepara't  i  ix  del  niu.

Quan  ve  l’estiu  no  cal  que  corregiu

També  en  estiu  sigues  reflexiu

Ara  que  som a  l’estiu  visita  el  riu

Si  ve  l’estiu  practica  activitats  motrius

Per  l’estiu  solteu  la  perdiu  i  ventileu  la  matriu

Ara  que  és  estiu,  agafa't  un  descans  intensiu

A  l’estiu,  l’estrés  no  el  consentiu

Quan  ve  l’estiu  a  la  platja  u  s’inscriu

I  tota  faena  prescriu

Aquest  estiu  i  tots  els  estius  que  els  gaudiu.