Un Nadal diferent

Com cada any, desitjo un Nadal diferent... Si és possible millor que l'anterior.

Per això potser ens caldrà obrir la porta de la nostra consciència. Buidar-la de tot allò que l’oprimeix: la nostàlgia, la por, la rancúnia, el ressentiment...

Llavors en el nostre cor hi haurà lloc per a l’esperança, la il·lusió, la generositat, 
l’estimació... També hi haurà lloc per el perdó.

I, tan sols llavors, sentirem el batec de la felicitat que farà onejar els nostres sentiments. 

I, tan sols llavors, posant-nos davant del mirall de la vida, podrem dibuixar un bell somriure. 

I, tan sols llavors, en els nostres ulls s’hi encendrà la llum d’aquells estels que van brillar el dia de Nadal.
Mª Lluïsa Vidal Salvat

MANEL - AL MAR !!!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Privatitzar

Dues

Són dues poesies d'un facebook que vaig descobrir fa temps i que us recomane als amants de la poesia: https://www.facebook.com/groups/poetaris/?hc_location=stream

Montse Cercós Farreny

Imagina un món sense presses.
Fent possible els somnis.
Dibuixant camins imaginaris
que m’apropin més a tu.
Rescatant de l’oblid moments
on tot discorre lentament.
Vivint més intensament el moment.
Imagina que no calgui perde temps
contemplant la porta ja tancada.
Imagina que el món t’espera
                    Montse Cercós Farreny

145

 Arraulida sota la pluja,

 agulles d'estels

 es claven al meu cos,

 mullant de tu, el pensament.

http://encenallsdevida.blogspot.com.es/

Al vent de Raimon

UN MÓN DE BESADES

TINC MOLTES BESADES:

BESADES SINCERES,

BESADES SENCERES,

BESADES MENUDES,

BESADES PELUDES,

BESADES ROSADES,

BESADES MORADES,

BESADES RODONES

PLENES D'AROMES.

TINC TAMBÉ BESADES

DOLCES,

VERMELLES,

SALADES,

RIMADES,

QUE VOLEN COM FADES.

BESADES AMB PESSIGOLLES,

BESADES SUAUS COM PLOMES,

BESADES TENDRES

PER AL DILLUNS I EL DIVENDRES,

BESADES I MÉS BESADES

UN MÓN PLE DE BESADES

TOTES PER A MA MARE.

SÀLVIA DEL BERRI

En defensa de l'Educació Pública

Amb solidaritat amb les companyes i companys de Ses Illes i amb el desig que la seua lluita triomfe.
PER L'ESCOLA PÚBLICA.
Les manifestacions del 29 de setembre arreu de les Illes van arreplegar més de 100.000 persones; tot un èxit d'unió entre ensenyants, famílies i societat.

L'ESTACA

L'avi Siset em parlava 
de bon matí al portal 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l'estaca 
on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí 
i tu l'estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, 
les mans se'm van escorxant, 
i quan la força se me'n va 
ella és més ampla i més gran. 

Ben cert sé que està podrida 
però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. 
Torna'm a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà... 

Si jo l'estiro fort per aquí... 

L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se l'emportà, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I mentre passen els nous vailets 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, 
el darrer que em va ensenyar. 

Si estirem tots, ella caurà... 

Si jo l'estiro fort per aquí... 

Presentació del llibre "Els països de tallamar" de Joan Carles Martí

En la presentació de la novel·la a la llibreria Alitruc

EMBRIAGARSE. De Charles Baudelaire

Hay que estar ebrio siempre. Todo reside en eso:

ésta es la única cuestión.

Para no sentir el horrible peso del Tiempo que nos rompe las espaldas

y nos hace inclinar hacia la tierra, hay que embriagarse sin descanso.

Pero, ¿de qué? De vino, de poesía o de virtud, como mejor les parezca. Pero embriáguense.

Y si a veces, sobre las gradas de un palacio,

sobre la verde hierba de una zanja,

en la soledad huraña de su cuarto, la ebriedad ya atenuada

o desaparecida ustedes se despiertan

pregunten al viento, a la ola, a la estrella, al pájaro, al reloj,

a todo lo que huye, a todo lo que gime,

a todo lo que rueda, a todo lo que canta, a todo lo que habla,

pregúntenle qué hora es;

y el viento, la ola, la estrella, el pájaro, el reloj, contestarán:
“¡Es hora de embriagarse!
Para no ser los esclavos martirizados del Tiempo,
¡embriáguense, embriáguense sin cesar!
De vino, de poesía o de virtud, como mejor les parezca.