Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,

hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha cases d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
i En Carpanta i Barba-azul,
i Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i  senyor Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer,  amb Cocoliso i  amb Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, jo me n'adon que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Jaume Sisa

CARNESTOLTES 2014

Cancó popular catalana

Carnestoltes quinze voltes,

i Nadal de mes en mes,

cada dia fossin festes,

i la Quaresma mai vingués.

Carnestoltes en són fredes
i són de poca virtut,
quantes hi ha que ballen, ballen,
amb el ventre sempre buit.

Carnestoltes quan arriba
no són festes de pietat,
llicencioses i profanes,
ocasions de fer pecat.

Ai, mares a la canalla
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que és un home divertit.

Tramontana s’és girada
per amunt i per avall,
per les dones xocolata
Iipels homes un boscall.

La Quaresma és arribada,
Ja ho podeu considerar,
No podreu menjar costelles
Sinó ous amb bacallà.

EL MISTERI

Va venir i em digué les paraules.

Eren unes paraules que he oblidat

de la mateixa manera que vaig oblidar

el seu rostre de pedra.

Ara recordo aquestes coses,

però no en trobaré el sentit.

El misteri perdura per sempre

i això em fa la vida suportable.

 Joan Perucho

Sigues com un mort.

Això era un venerable mestre, en els seus ulls hi havia una reconfortant espurna de pau permanent. Només tenia un deixeble, a qui, de mica en mica, anava impartint l'ensenyament místic. Després d'anys d'ensenyaments, un dia el mestre es va dirigir al deixeble i li va ordenar:

- Acosta't al cementiri i, un cop allà, amb tota la força dels teus pulmons, comença a cridar tota mena d'afalacs als morts.

El deixeble va caminar fins a un cementiri proper. El silenci era colpidor. Va trencar la plàcida atmosfera del lloc cridant tota mena d'elogis als morts. Després va tornar al costat del seu mestre.

- Què et van respondre els morts?  -va preguntar el mestre.

- No em van dir res.

-En aquest cas, torna al cementiri i llança tota mena d'insults als morts.

El deixeble va tornar fins al cementiri. Amb totes les seves forces, va començar a deixar anar tota mena d'improperis contra els morts. Després d'uns minuts, va tornar al costat del mestre, que li va fer la mateixa pregunta, i va obtenir la mateixa resposta: "De nou res em van dir " .

I el mestre va concloure :

- Així has de ser tu: indiferent, com un mort, als afalacs i insults dels altres.

Tret de https://www.facebook.com/rincondeltibet

La pau, poesia d'Apel·les Mestres en el Dia Escolar de la Pau i la No-Violència

La pau

(Apel·les Mestres)

A la Haia hi ha un palau

de superba arquitectura:

és el temple de la Pau,

la Divinitat futura.

Però des que els sobirans

hi hostatjaren la Deessa,

no hem tornat més, els humans,

a contemplar sa bellesa.

I em temo que aqueix palau,

de tan magistral fatxada,

siga una presó on la Pau

hi deu viure engrillonada.

Copiada de http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2013/01/la-pau-poesia-dapelles-mestres-en-el.html

Juan Gelman-Sobre la poesía

Ha mort Juan Gelman

La fugida

aelum, non animum mutant, qui trans mare currunt.
HORACI, Epistoles, Ad Bullatium, I, 11


I aleshores, per primera vegada,
aparegué la temptació de fugir.

S’aliaren tristesa i soledat, ensems
i tothora m’assetjaven, sense pausa,
atiant tota mena d’obsessions.

Decebut de mi mateix , entre neguits
i claustrofòbies inexplicables, cercava
signes d’assossec i de serenitat. En va.
Tard o d’hora, traspuntava la desesperació
vestida d’excuses i flaixos de fallides
que m’havien acompanyat des d’antic,
records de tot allò malmès de franc.
Tot plegat, una ensulsiada emocional,
sense llàgrimes, només entristiment;
i la felicitat refugiada en l’onanisme.

Sobre el tauler endauat de la meva vida, 
l’averany era, tanmateix, ineludible; 
estava en escac manifest i constant,
i qualsevol jugada en fals...
Calia, doncs, fugir o calia asserenar-se?

D’una banda, el murmuri de l’experiència
em mostrava els beneficis de ser prudent,
recordant-me el final d’altres disjuntives
malgrat la lluita interior i les sotragades. 

Quant a fugir, segons deia el vell poeta,
el màxim a què hom pot aspirar és a un canvi
d’horitzó, de cromatismes o de veïnatge;
les cabòries tothom se les endú amb ell, 
vagi on vagi.
Raül Torrent i Torrent 
http://relatsencatala.cat/relat/la-fugida/1047067

Un Nadal diferent

Com cada any, desitjo un Nadal diferent... Si és possible millor que l'anterior.

Per això potser ens caldrà obrir la porta de la nostra consciència. Buidar-la de tot allò que l’oprimeix: la nostàlgia, la por, la rancúnia, el ressentiment...

Llavors en el nostre cor hi haurà lloc per a l’esperança, la il·lusió, la generositat, 
l’estimació... També hi haurà lloc per el perdó.

I, tan sols llavors, sentirem el batec de la felicitat que farà onejar els nostres sentiments. 

I, tan sols llavors, posant-nos davant del mirall de la vida, podrem dibuixar un bell somriure. 

I, tan sols llavors, en els nostres ulls s’hi encendrà la llum d’aquells estels que van brillar el dia de Nadal.
Mª Lluïsa Vidal Salvat

MANEL - AL MAR !!!

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Privatitzar