Autopsicografia
El poeta és un fingidor.
Fingeix tan completament
que fins i tot fingeix que és dolor
el dolor que de veritat sent.
I aquells que llegeixen el que escriu
en el dolor llegit un bé senten,
no els dos que ell va patir,
només aquell que ells no tenen.
I així sobre rails
rodola, divertint la raó,
aquell tren de corda
que s'anomena el cor.
O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.
Recollit del bloc http://poesia4patis.blogspot.com.es/search?updated-max=2014-10-31T03:48:00-07:00&max-results=5&start=10&by-date=false
dilluns, 20 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada