La nostra companya Adriana es casa. Serenata, poema i altres obsequis celebren la nostra joia pel seu casament. Li desitgem un futur ple de ventures i fortuna.
dissabte, 29 de maig del 2010
El soldado Trifaldón de Maria de la Luz Uribe
El soldado Trifaldón
=======================
El soldado Trifaldón vive dentro de un melón
Las pepitas amarillas forman firme el batallón
Porompompon el soldado Trifaldón
Porompompon el soldado Trifaldón
Su espada es de chocolate, su escopeta es de turrón
de caluga es el sombrero del soldado Trifaldón,
un día va de paseo con todo su batallón
va marchando por el campo el soldado Trifaldón,
Porompompon el soldado Trifaldón,
Porompompon el soldado Trifaldón,
Un ejército de hormigas en correcta formación
se encuentra con las pepitas del soldado Trifaldón,
el que manda a las hormigas es un capitán gruñón
alto dice a las pepitas del soldado Trifaldón:
"A todo lo que sea dulce, agridulce o dulzón
Dice la hormiga furiosa al soldado Trifaldón"
Trifaldon mira su espada, su escopeta, el batallón
todo es dulce lo que lleva el soldado Trifaldón.
Espere un momentito no se apure tanto Don
somos el gran regimiento del soldado Trifaldón,
pero el capitán hormiga sin más le da un coscorrón
y cae de espalda al suelo el soldado Trifaldón
pero muy luego se para valiente como un león
y desenvaina su espada el soldado Trifaldón
y aunque es de chocolate le hace un gran chichón
a la hormiga capitana el soldado Trifaldón.
Todas las pepitas se ríen al ver a este hormigón
y el cototo que le hizo el soldado Trifaldón,
pero Trifaldon las calla
viendo que un gran lagrimón
está llorando la hormiga y el soldado Trifaldón
se acerca toma la hormiga
luego le pide perdón
pepitas y hormigas le aplauden al soldado Trifaldón
Y desde entonces están juntos
batallón con batallón
las pepitas y las hormigas mandadas por Trifaldón.
Porompompon el soldado Trifaldón
Porompompon el soldado Trifaldón
Autora Maria de la Luz Uribe
Bloc de la seua filla amb algunes poesies i comentaris interessants per conèixer els últims anys de tan excel·lent escritora de poemes que captiven a grans i menuts.
dimarts, 25 de maig del 2010
Somni musical de Carles Fages de Climent
Us proposem un joc per a llegir la poesia, fer el trancaclosques. Es tracta d'una poesia del bloc dels Dilluns Poètics.
dilluns, 24 de maig del 2010
Fa tres dies que plou de Renée Mathieu
Ara que arriba el bon temps cal que recordem la temporada de pluja extraordinaria que hem tingut aquest curs.
Renée Mathieu, Sons i cançons.
divendres, 14 de maig del 2010
Cançó de bressol, de Manel Alonso i Vicent Penya
Una cançó de bressol per als més menuts, que hem tret del seguent bloc i que us recomanem als qui us agrade la literatura infantil: Darabuc · literatura per a infants i joves
Bernat, d’on vens?,
que no m’entens?
Saps d’on vindrà?
Ningú no ho sap.
Bernat, Bernat
va viatjant
sobre el clatell
d’un gran ocell.
I va mirant
i explorant
tots els estels
de caramel.
Bernat, Bernat
dis-me on vas?
Dis-me d’on véns,
tan xicotet?
Bernat, Bernat,
el sol se’n va,
es fa de nit
vés a dormir.
Dorm tranquil·let,
el meu xiquet,
amb un estel
de caramel.
dijous, 13 de maig del 2010
diumenge, 9 de maig del 2010
El cor del cavaller de Miquel Desclot
EL COR DEL CAVALLER
El cor del cavaller
era una fortalesa
amb merlets de paper
i un aire de tendresa.La portalada gran,
una gentil donzella
la guardava, vetllant
com una sentinella.
El cor del cavaller
feia una olor de prada
que sortia al carrer
pels ulls de l’estimada.
Però un ponent cruel,
fill d’una terra morta,
va raptar la fidel
fadrina de la porta.
vell des d’aquella albada,
ja s’anava esbravant
la verda olor de prada.
El cor del cavaller
era una fortalesa
amb merlets de paper
i un aire de tendresa.
Desclot, Miquel. “El cor del cavaller”.
Les quatre banderes de Miquel Martí i Pol
LES QUATRE BANDERES
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Martí i Pol, Miquel. “Les quatre banderes”. Obra poètica/1. 1948-1971. Barcelona: Ed.62, Clàssics catalans del segle XX , 2000. (p.348-349)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
