dilluns, 26 de desembre de 2011

Bones festes

Aquesta poesia es va repartir en la reunió de final de trimestre per a les famílies de cinqué i per al professorat al dia següent.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Fragments, de Gaspar Jaen

Gaspar Jaen poeta elxà de renom i fama per tota la constel·lació dels països que parlen el valencià. Vull oferir-vos el cinquè poema dels seu llibre Fragments. Una primera versió del llibre, amb el títol Fragments, guanyà el premi «Vicent Andrés Estellés» de poesia dels premis «Octubre» el 1991. Si us agrada podeu degustar els seus fruits escorcollant en la seua pàgina:  http://www.ua.es/personal/gaspar.jaen/index.htm     Que us aprofite.


                   V
Com un ocell, tot sol, travessaràs ciutats
mai no vistes abans pels teus ulls primerencs,
el port de Cartagena, la badia de Cadis,
mariner en la terra. I els nous companys que hi trobes
no sabran que vas ser un tros del meu present,
temps meu, dolç temps madur com un dàtil madur
entre la llum d'uns dies d'hivern irrepetibles,
tardes de clarors breus, entre el fred que irrompia
a l'estudi de l'hort en començar el vespre,
un cel gris que minvava enllà l'estufa encesa,
entre els papers que omplien la taula, Nadal prop.

La música em plenava de llunyanes nostàlgies,
m'arribava l'olor de les últimes roses
barrejant-se amb l'olor del teu cos al record
quan per primera volta vaig escriure el teu nom
en un paper, un dia clar de mitjan desembre.
No hi havia escrit res: encara estava tot
per gaudir i per viure, el got del goig vessava.
Llavors era tot nou i encara no sabia
que el temps em mudaries, que em faries fugir
del món per recordar-te i recordar en tu
uns altres anys i rostres, la llum d'uns antics dies.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Torna Nadal

L'arbre desvella sons i el vent escriu 
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. 
Tot és misteri i claredat extrema. 
Torna Nadal i torna la pregunta. 
¿Proclamarem la pau amb les paraules 
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol

dilluns, 21 de novembre de 2011

Décimas a pie de urna, Joaquín Sabina

1
Elecciones generales,
veinte de noviembre impío,
atizan la hola de frio
Botines y cardenales
gozan con el extravío
del voto del desvarío.
Los magnates hacen cola
y, mientras compran el Hola,
reclaman: ¿Que hay de lo mío?

2
Yo que ni vengo ni voy
de Ambiciones a Cantora
sé de sobra que esta hora
malhechora es de Rajoy.
Habrá que ver, desde hoy,
si la mancha de la mora
se quita con otra mora
menos roja y compartida.
No vacunan contra el sida
los rosarios de la aurora.

3
Por fin saldrá del armario
el programa campeón,
abrochense el cinturón
que soplan vientos corsarios.
Con aromas funerarios
se aligera la nación
de la carne de cañón
y al carnero degollado
que lo coja confesado
la nueva ley del Tailón.
                  Joaquín Sabina.

Poesia del bloc dels Dilluns poètics


Si les voleu descarregar visiteu el bloc del Dilluns Poètics

dilluns, 14 de novembre de 2011

Aquestes precioses poesies i il·lustracions sobre la tardor triades amb tant d'encert per Maria Dolors Insa en el seu bloc ens poden delectar i tal volta ens poden servir per treballar en les classes. Que les gaudiu!
 Poesías del otoño

View more presentations from Salvia
Nota: Aquestes poesies i aquestes il·lustracions seleccionades per Salvia en el seu bloc que nosaltres reproduïm en el nostre; poesies de Federico Garcia Lorca, de Gloria Fuertes, de Jose Hierro, ... no es poden veure en l'escola perque el filtre de la Conselleria no ho permet. Proveu sort en l'adreça seguent: http://bibliopoemes.blogspot.com/2011/11/poemes-de-bolets-una-cistella-de-versos.html

dilluns, 7 de novembre de 2011

El Dalai Lama

 "El nostre principal propòsit en aquesta vida és ajudar als altres. I si no pot ajudar-los com a mínim no els faces mal"

Missatge trobat a la blogósfera: http://www.bloctecnia.com/

dilluns, 13 de juny de 2011

ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA "ISABEL BARRIEL"

ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA
AMB LLETRES DE PEDRA ALS CAMINS,
PUNTS I COMES D’AIGUA DE PLUJA
I ELS SIGNES A ESPIGUES DE LLI.

HAUREM D’APRENDRE A LLEGIR
LA LLENGUA ANTIGA DEL PLANETA;
LA HEM OBLIDAT, ÉS JA JEROGLÍFIC.


ESPÈCIES EN RISC?
CANVI CLIMÀTIC?...


ÉS L’ESTIRA I ARRONSA D’UNA PELL
ENDURIDA PER TANT DESGAVELL.
PERÒ LA TERRA ENS ESTIMA
I GAUDEIX QUAN ENS REGALA L'ALÈ.


LI AGRADA ATREURE’NS AMB LA GRAVETAT,
ENS RETÉ I ENS TRACTA BÉ,
ENS REGALA BLAT AMB ROSELLES,
LLAVORS A EXPENSES DEL VENT,
RIUS PER EMMIRALLAR LA LLUNA
I PAPALLONES PRECIOSES DE VIDA NOCTURNA.


ENS REGALA NITS FREDES,
OCEANS, PARCS TEMÀTICS PER TEMPESTES,
CAVALLS NANS A LLUNYANES ESTEPES
I MUNTANYES DICCIONARIS DE BLANCOR.


ENS REGALA LA CALOR DEL SOL,
FRUITES DOLCES D’ESTIU,
ESPÀRRECS AMOROSOS DE MARGE
I TRUFES QUE BUSQUEN ELS PORCS.


ENS REGALA PLUGIMS
I CATARACTES DE PLATA,
TARDORS D’ABUNDORS
AMB CASTANYES I PINYONS.


ENS REGALA VAQUES I CABRES,
OCELLS DE COLORS,
EL FOC DELS PASTORS
I ALBADES AMB REFLEXES D' OR.


ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA.
Isabel Barriel

L'entrada l'hem arreplegada d'un bloc de l'escola Reixac, la poesia és d'Isabel Barriel i el vídeo de Remei Clemente.

dilluns, 6 de juny de 2011

Democràcia real ja

 ... d'aquí avant no hi haurà reis, ne duchs, ne comptes, ne nobles, ne grans senyors, ans d'aquí avant fins a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit e regit per comunes  Francesc EiximenisLa cita està arreplegada del bloc de Carles Mulet (Nausica)

Poesia sobre l'ona d'indignació de Joan Abellaneda

RELAT EN SUPORT ALS INDIGNATS ACAMPATS A LA PLAÇA CATALUNYA I ARREU D'ESPANYA

CLAM a la INDEPENDÈNCIA dels polítics 

Aquest clam dins el meu cap
cada  dia sento més clar,
I ja valent, irreprimible,
 es vol proclamar al vent.

Ja estem cansats dels polítics.
Els polítics: bla, bla, bla...
Ja ho déiem.... Ja ho farem...
Els polítics : bla, bla , bla…
Jo prometo…. Ja ho veurem....

Potser és hora d’actuar...
La raó, el dia a dia,
la hipocresia dels que manen,
la prepotència, el poder...
Interessos, conveniències...
És que això ho vam heretar...
És que això no es pot tocar...
I així viuen...(són molt vius )
a la poltrona, ben descansats!
Ja tenim el pap ben ple!
Segueix insistint el meu cap.
Tant se val d’on venim,
si del sud o del nord,
aquí tenim les arrels 
som el poble i tenim veu !

El meu és un clam del poble.
La història ho ha ben demostrat...
El poble també té poder,
potser ara és el moment
d’un nou amotinament!

El polític ja no ens cal:
ara pacto, ara enganyo,
ara amago, o dic mitja veritat.
El polític: bla, bla, bla...
Si ell diu negre, jo dic blanc
Com! ,  que ahir vaig dir blau?
Segur que no em vas entendre!
Potser va ser un malentès,
el que  volia dir era verd!

Els polítics:  JA N’HI HA PROU!!
Ja ens han tocat la moral,
doncs el verd no es pot tocar...
que ens han segat  l’esperança!!

És per això que el meu clam
no el pot fer seu cap polític,
doncs no és pas seu, és del poble...
Ens hem de tornar a organitzar,
la Democràcia agonitza...

Jo proposo un nou sistema:
que gestione els afers,
sense mirar interessos,
cercant només amb saviesa
el que és  millor per tothom.

Aquest CLAM...
ha de ser el  NOSTRE,
el clam del poble i per al poble...
que no confia en EL SISTEMA
i valent proclami al vent :
Volem ser independents,
INDEPENDENTS... DELS POLÍTICS!!

dilluns, 30 de maig de 2011

Mabel



Mestra
hArmoniosa,
Bonissima
Ensenyant,
Laboriosa;
que un jorn qualsevol aterrà entre nosaltres
dibuixant la seua estela de llum i aprenentatge
i desaparegué per prosseguir el seu camí d'argent i or.
   Bon viatge!

diumenge, 29 de maig de 2011

Balada de les penes de Joan Margarit

Reproduïm aquest dilluns la poesia de la web del Dilluns Poètics


Per visitar la pàgina del poeta: Joan Margarit

dilluns, 9 de maig de 2011

CONJUR PER MIRAR D’APROVAR SENSE ESTUDIAR



Josep M. Sala-Valldaura, del llibre Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001.          

Endavant de Joan Brossa

diumenge, 24 d’abril de 2011

A Cristina que ens ha dit l'ùltim adeu

A la companya Cristina, mestra d'escola, que el dissabte 23 d'abril ens va deixar.
Flors de Camp que tant li agradaven.   VEstrada

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

dissabte, 23 d’abril de 2011

Per Sant Jordi, una rosa i un llibre.

Reproduïm l'excel·lent post de Salvia en el seu bloc de bibliopoemes per al dia del llibre



Les roses recordades
(Salvador Espriu)

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
La il·lustració és d'Iraida Llucià Bagüés.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Plany al mar de J.M. Serrat

A suggerència de Maite Dura posem aquesta cançó i també en consonància a la Setmana Cultural: "L'entorn un bé a compartir" Salut i natura

Bressol de vida,
camins de somnis,
pont de cultures
(ai, qui ho diria...!)
ha estat el mar.

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

Sembla mentida
que en el seu ventre
es fes la vida.
Ai, qui ho diria
sense rubor!

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

De la manera
que el desvalisen
i l'enverinen,
ai, qui ho diria,
que ens dóna el pa!

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

¿On són els savis
i els poderosos
que s'anomenen
(ai, qui ho diria!)
conservadors?

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

Quanta abundància,
quanta bellesa,
quanta energia
(ai, qui ho diria!)
feta malbé!

Per ignorància, per imprudència,
per inconsciència i per mala llet.

Jo que volia
que m'enterressin
entre la platja
(ai, qui ho diria!)
i el firmament!

I serem nosaltres (ai, qui ho diria!)
els qui t'enterrem.

dilluns, 11 d’abril de 2011

Pare, de Joan Manuel Serrat


Pare, de Joan Manuel Serrat
Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
De "Joan Manuel Serrat"

diumenge, 10 d’abril de 2011

dilluns, 4 d’abril de 2011

Alcapdavall, VIDA



...
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!
...
Va ser recitat al soterrament d'Antonio Coves.

dissabte, 2 d’abril de 2011

El torn de la mort






Dorm.
dorm.
ara dorm.
dorm en l’etern ressò.
dorm en el somni nostre.
reposa en el no-res que en tu ens fa viure.
reposa el teu repòs en tots nosaltres.

dorm.
ara dorm.
dorm en el nom que et bressa.
dorm en el ser més nostre.
reposa el plàcid camí que ara ets.
reposa endins d’aquest antic enyor.

dorm.
ara dorm.
dorm en el teu record.
dorm, que et vetllem el son.
reposa en el nostre conhort que t’és.
reposa aquest teu son que no s’adorm.

dorm.
ara dorm.
dorm.
                        Victor Sunyol
Per a Joana, el dia que son pare va faltar

dilluns, 28 de març de 2011

No t'oblidem Ovidi, ets de vacances.

L'amic Pep em passa un disc homenatge a l'entranyable Ovidi i jo li dedico aquesta cançoneta de l'artista i poeta d'Alcoi.

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,
i amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea,
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És per el dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps,
estime el viure d'un colp ja per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentre com jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
 Som els artistes: el cantant, el pallasso.