dilluns, 11 de maig del 2015

DEL TEMPS PRESENT de Gaspar Jaen















Quin temps haurà de ser aqueix que esperes, 
ja sense més present, 
tot ell viscut en camps d'enyor i de memòria? 

Temps solitari on fer recompte 
de joventuts gastades, penediments, recança, 
on barrejar les dades 
i les xifres de tants anys, 
com qui juga a cartes 
amb una baralla ja vella i marcada, 
com qui mou els records, peces d'un escac 
sobre el tauler buit, 
quan ja s'ha acabat la partida 
i hom sap ja els resultats. 

No tindràs mai aqueix temps sense present, 
ja només de records, sense esperança: 
fins el darrer moment davant teu s'ha d'agitar 
la grandiosa maquinària de la vida, 
cels i llunes giraran sobre una pell 
que, encara que gastada, esperarà amb deler 
la tremolor del sol i la carícia.

GASPAR JAÉN I URBAN