dilluns, 24 de febrer de 2014

Qualsevol nit pot sortir el sol


Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha cases d’algú.


Hola Jaimito! Donya Urraca!
i En Carpanta i Barba-azul,
i Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i  senyor Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer,  amb Cocoliso i  amb Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, jo me n'adon que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
Jaume Sisa

dilluns, 17 de febrer de 2014

CARNESTOLTES 2014


Cancó popular catalana


Carnestoltes quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
cada dia fossin festes,
i la Quaresma mai vingués.

Carnestoltes en són fredes
i són de poca virtut,
quantes hi ha que ballen, ballen,
amb el ventre sempre buit.

Carnestoltes quan arriba
no són festes de pietat,
llicencioses i profanes,
ocasions de fer pecat.

Ai, mares a la canalla
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que és un home divertit.


Tramontana s’és girada
per amunt i per avall,
per les dones xocolata
Iipels homes un boscall.

La Quaresma és arribada,
Ja ho podeu considerar,
No podreu menjar costelles
Sinó ous amb bacallà.

dilluns, 3 de febrer de 2014

EL MISTERI


Va venir i em digué les paraules.
Eren unes paraules que he oblidat
de la mateixa manera que vaig oblidar
el seu rostre de pedra.
Ara recordo aquestes coses,
però no en trobaré el sentit.
El misteri perdura per sempre
i això em fa la vida suportable.
 
 Joan Perucho