dissabte, 23 d’octubre de 2010

Cant d'amor en monosíl·labs de Joana Raspall

Amb 97 anys acabats de fer, la Joana declama aquest bell poema, un joc amb els monosíl·labs, un joc amb la poesia.


dilluns, 18 d’octubre de 2010

Podries... de Joana Raspall (poesia per a la xicalla)

Joana Raspall
Algunes classes del CP Miguel de Cervantes participaran en l'homenatge (http://jimboto.blogspot.com/2010/09/homenatge-joana-raspall-novembre-poetic.html ) que es vol fer en tots els territoris de parla valenciana (=catalana) a aquesta GRAN POETESSA
Per a saber-ne més sobre ella punxa en el seu nom Joana Raspall.

PODRIES...
Si haguessis nascut
         en una altra terra,
podries ser blanc,
        podries ser negre…
Un altre país
         fora casa teva,
i diries “sí”
        en un altra llengua.
T’hauries criat
        d’una altra manera
més bona, potser
           potser més dolenta.
Tindries més sort
          o  potser més pega…
Tindries amics
          i jocs d’una altra mena;
duries vestits
          de sac o de seda,
sabates de pell
           o tosca espardenya,
o aniries nu
           perdut per la selva.
Podries llegir
          contes i poemes,
o no tenir llibres
          ni saber de lletra.
Podries menjar
           coses llamineres
o només crostons
          eixuts de pa negre.
Podries ….podries…

          Per tot això, pensa
que importa tenir
          LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
          fugint de la guerra,
fugint del dolor
          i de la pobresa.
Si tu fossis nat
          a la seva terra,
la tristesa d’ell
          podria ser teva.
JOANA RASPALL

MusicPlaylistView Profile
Create a playlist at MixPod.com

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Al president Companys, de Ventura Gassol.

Un aniversari amarg. Per a que no passe mai més.

AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort - no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort - la mort és cosa
dels homes sense rels a l'infinit -,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort - la mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort -, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Ventura Gassol
Octubre de 1947

Extret del bloc de Carles Mulet Nausica

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Presentació del libre sobre Pep Sempere



I a poc a poc esdevindràs tant nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc
seràs un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo, ni pensar-lo
                                 (Miquel Martí i Pol)

diumenge, 10 d’octubre de 2010

AL REI EN JAUME EN EL 9 D´OCTUBRE.
Magnànim Senyor que a esta terra


vingures per dar-nos els furs

I feres posar dalt dels murs
d´aquesta Ciutat, de la guerra

l´Ensenya barrada i glorosia,
mil voltes valenta i triomfal.
Senyor, diada solemnial
és hui. Per això tremolosa
ma veu us demana amb deler
que feu, des de la tomba sagrada
on guarda repòs vostre ser,
que sia a València tornada
la gran llibertat que robada
va ser per un bort estranger.
Carles Salvador

dissabte, 9 d’octubre de 2010

La Tardor, poema de Bofill, Puig i Serrat per a la xicalla.


També el teniu amb una il·lustració en els poemes de la tardor de fa poques setmanes.