Agafem!
A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.
Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.
Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…
I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.
-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.
De Núria Freixa i Doménech
A sota teniu una pel·liculeta d'humor per part de la mateixa autora del poema. Si voleu saber més coses d'ella cliqueu sobre el seu nom al final dels versos.
La poesia l'hem recollida del bloc de la Biblioteca de Cocentaina (anomenat poesia infantil i juvenil) del qual som uns enamorats. La seua autora (la bloc de poesia infantil i juvenil) va estar en la Mediateca Pep Sempere del nostre centre la setmana pasada en un curset.
dissabte, 27 de març del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
Centenari Miguel Hernández, recopilació de poemes.
Aquesta recopilació de poemes l'ha feta la gent de la pàgina dels Dilluns poètics i ens l'ha enviada. Els donem les gràcies.
Etiquetes de comentaris:
Miguel Hernámdez
diumenge, 21 de març del 2010
divendres, 19 de març del 2010
IV Premi Pep Sempere als Dilluns Poètics.
Li han donat el IV Premi Pep Sempere als nostres amics dels Dilluns Poètics, als quals nosaltres tractem d'imitar alguna cosa. Ací us apunte l'enllaç http://pizpirigana.blogspot.com/2010/03/iv-premio-pep-sempere.html També podeu visitar la pàgina dels Dilluns poètics i conèixer la seua idea dels dilluns poètics i el que fan amb les poesies: http://dillunspoetics.livejournal.com/5905.html
Felicitacions a la tasca ben feta de les companyes i companys dels Dilluns Poètics! Isabel Selfa García, mestra d'educació primària en el C.P. *LUCENTUM d'Alacant, Pere Torres López, mestre d'educació primària i Director en el C.P. MANUEL ANTÓN de Mutxamel (Alacant), Ricard Chumillas Mas, mestre d'educació infantil i Cap d'Estudis en el C.P. MANUEL ANTÓN de Mutxamel (Alacant) i Silvia Blanes Ivorra, mestra d'educació infantil en el C.P. PASCUAL ANDREU de Almoradí (Alacant).
El diari Información també es fa ressó de la notícia: http://www.diarioinformacion.com/alicanti/2010/03/13/dilluns-poetics-gana-premio-literario-libros-cerezas/988792.html
Felicitacions a la tasca ben feta de les companyes i companys dels Dilluns Poètics! Isabel Selfa García, mestra d'educació primària en el C.P. *LUCENTUM d'Alacant, Pere Torres López, mestre d'educació primària i Director en el C.P. MANUEL ANTÓN de Mutxamel (Alacant), Ricard Chumillas Mas, mestre d'educació infantil i Cap d'Estudis en el C.P. MANUEL ANTÓN de Mutxamel (Alacant) i Silvia Blanes Ivorra, mestra d'educació infantil en el C.P. PASCUAL ANDREU de Almoradí (Alacant).
El diari Información també es fa ressó de la notícia: http://www.diarioinformacion.com/alicanti/2010/03/13/dilluns-poetics-gana-premio-literario-libros-cerezas/988792.html
diumenge, 14 de març del 2010
De vegades, pel març, de Maria Àngels Anglada
Arriba la primavera, estem al mes de març, les dones tenen la paraula poètica:
DE VEGADES, PEL MARÇ
De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Per saber-ne més d'aquesta autora: http://www.escriptors.com/autors/angladama/index.php
DE VEGADES, PEL MARÇ
De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Per saber-ne més d'aquesta autora: http://www.escriptors.com/autors/angladama/index.php
Etiquetes de comentaris:
Maria Àngels Anglada
diumenge, 7 de març del 2010
dissabte, 6 de març del 2010
Dia de la Dona Treballladora, poesia de Carmelina Sánchez Cutillas
Dona.
Més enllà del llenguatge
les paraules ens confonen
i alhora ens fonen.
Però dona, dóna
igual que sia verb o nom.
acció o passió,
desprendre's o aprendre'n,
elles ho són tot,
sense elles no seriem res.
Us deixem un poema d'aquesta dona valenciana poeta que va ens va deixar fa ara un any i que ha escrit llibres de tant de renom per a la nostra cultura i literatura com Matèria de Bretanya. Si voleu saber-ne més d'ella feu clic a l'enllaç: Carmelina Sánchez Cutillas
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
La poesia l'he treta d'un comentari que fa Carles Mulet en el bloc Tèrbol atzur
Més enllà del llenguatge
les paraules ens confonen
i alhora ens fonen.
Però dona, dóna
igual que sia verb o nom.
acció o passió,
desprendre's o aprendre'n,
elles ho són tot,
sense elles no seriem res.
Us deixem un poema d'aquesta dona valenciana poeta que va ens va deixar fa ara un any i que ha escrit llibres de tant de renom per a la nostra cultura i literatura com Matèria de Bretanya. Si voleu saber-ne més d'ella feu clic a l'enllaç: Carmelina Sánchez Cutillas
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
La poesia l'he treta d'un comentari que fa Carles Mulet en el bloc Tèrbol atzur
Etiquetes de comentaris:
Carmelina Sànchez Cutillas
dimarts, 2 de març del 2010
El lagarto está llorando de García Lorca
El lagarto está llorando
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay cómo lloran y lloran.
ay! ¡ay!, cómo están llorando!
Federico García Lorca
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
con delantaritos blancos.
Han perdido sin querer
su anillo de desposados.¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay cómo lloran y lloran.
ay! ¡ay!, cómo están llorando!
Federico García Lorca
Etiquetes de comentaris:
Garcia Lorca
dilluns, 1 de març del 2010
EL AMOR ES LUZ. ACLARACIÓN.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)