diumenge, 26 de setembre de 2010

Mariposa del aire de Federico Garcia Lorca

Caligrama del poema Mariposa del aire

MARIPOSA DEL AIRE
Mariposa del aire,
qué hermosa eres,
mariposa del aire
dorada y verde.
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!…
No te quieres parar,
pararte no quieres.
Mariposa del aire
dorada y verde.
Luz de candil,
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!…
¡Quédate ahí!
Mariposa, ¿estás ahí?
Federico García Lorca







La Bordeta, per sempre més.



Un dels seus darrers poemes que hi ha deixat penjats en el seu bloc:

Sentado en el viejo sillón de la azotea
mientras repican los tambores del Viernes Santo
a los pies de mi vieja casa,
veo a mi padre perdido en el gran naufragio
de su España republicana.
Apenas una mueca de dolor,
una mirada ausente
y una lágrima limpia
por lo que nunca fue
aunque jamás
perdida la esperanza.

 En memòria de la seua vida, exemple de dignitat i lluita al servei del poble.

diumenge, 19 de setembre de 2010

La lluna de Vicent Andrés Estelles

El dia 4 de setembre de 1924 va ser el dia del naixement d'un gran poeta valencià, Vicent Andrés Estellés i per a celebrar el seu l'aniversari ací teniu una de les poesies que va escriure sobre la lluna.



La il·lustració de la lluna és de MolMolly.
la referència és del bloc de Poesia infantil i juvenil http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/09/diada-destelles-versos-la-lluna-la.html

Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.

Poema llegit per Joana Coves en l'acomiadament de Miquel, el marit de Mari Lo
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
                  Miquel Marti i Pol del llibre d'absències.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Poemes de la tardor per a les criatures

Del blog de Sàlvia, la bibliotecaria de Cocentaina
Podeu imprimir-los tots o alguna pàgina que us interesse més premen el boto "print"
Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño

divendres, 3 de setembre de 2010

Homenatge a Vicent Andrés Estelles

El dia 4 de setembre, data del naixement de Vicent Andrés Estelles (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993), volem unir-nos a l'homenatge a aquest poeta i volem també aportar la nostra pedreta i recordar-lo amb una de les seues poesies. . Es tracta de celebrar anualment la Diada d'Estelles, una festa en homenatge a la nostra cultura i al gran poeta.


Us desitgem un inici de curs curull de sorpreses  i caramull d'alegries i aprenentatges

TOT ESPERANT ULISSES

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

Andrés i Estellés , Vicent