divendres, 31 de desembre de 2010

Llibres recomanats per a regalar a infants i jovens

Il·lustració de Maria Marcolin
El Col·lectiu de literatura Pep Sempere ha fet públic el seu llistat de llibres recomanats en valencià i castellà per a edats escolars. Podeu consultar-lo en l'enllaç que us deixem (http://dl.dropbox.com/u/449082/BibliografiaColij2009.pdf ) i també podeu visitar la seua pàgina punxat sobre les paraules de col·lectiu. Us reproduïm una part del que el col·lectiu diu sobre la bibliografia:
"Aquesta bibliografia és un producte del treball continuat d’un equip de mestres des de 1983. En tot aquest temps cadascú dels llibres que aquí apareixen, i molts altres que no hi són, han estat llegits i debatuts, partint d’un anàlisi de continguts i d’utilització del llenguatge, dut a terme de la forma més rigorosa que hem estat capaços.
El resultat és una extensa relació de llibres, recomanats per edats (entenent aquesta recomanació de manera flexible, llibres aconsellables a partir d’un nombre concret d’anys), amb gran varietat de temes i plantejaments, que neix amb la vocació de ser un instrument que ajude a mestres, famílies, personal de biblioteques… a triar aquells llibres que van a posar en mans de xiquetes i xiquets, i a aquestos a apropar-se a la millor literatura que coneixem."

Mediateca Pep Sempere

Nou bloc de la Mediateca Pep Sempere, per a visitar-lo feu clic sobre l'enllaç anterior

dimecres, 22 de desembre de 2010

Hivern, de Miquel Martí i Pol



HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol


dissabte, 13 de novembre de 2010

dissabte, 6 de novembre de 2010

Tarda de tardor (cap al tard)

Tarda de tardor (cap al tard)
Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!.
Mar Pavón, D’il·lusió, Déu n’hi do! Il·lustracions de Rebecca Luciani. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·l. Els Flautats). Agafat del bloc Darabuc

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Cant d'amor en monosíl·labs de Joana Raspall

Amb 97 anys acabats de fer, la Joana declama aquest bell poema, un joc amb els monosíl·labs, un joc amb la poesia.


dilluns, 18 d’octubre de 2010

Podries... de Joana Raspall (poesia per a la xicalla)

Joana Raspall
Algunes classes del CP Miguel de Cervantes participaran en l'homenatge (http://jimboto.blogspot.com/2010/09/homenatge-joana-raspall-novembre-poetic.html ) que es vol fer en tots els territoris de parla valenciana (=catalana) a aquesta GRAN POETESSA
Per a saber-ne més sobre ella punxa en el seu nom Joana Raspall.

PODRIES...
Si haguessis nascut
         en una altra terra,
podries ser blanc,
        podries ser negre…
Un altre país
         fora casa teva,
i diries “sí”
        en un altra llengua.
T’hauries criat
        d’una altra manera
més bona, potser
           potser més dolenta.
Tindries més sort
          o  potser més pega…
Tindries amics
          i jocs d’una altra mena;
duries vestits
          de sac o de seda,
sabates de pell
           o tosca espardenya,
o aniries nu
           perdut per la selva.
Podries llegir
          contes i poemes,
o no tenir llibres
          ni saber de lletra.
Podries menjar
           coses llamineres
o només crostons
          eixuts de pa negre.
Podries ….podries…

          Per tot això, pensa
que importa tenir
          LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
          fugint de la guerra,
fugint del dolor
          i de la pobresa.
Si tu fossis nat
          a la seva terra,
la tristesa d’ell
          podria ser teva.
JOANA RASPALL

MusicPlaylistView Profile
Create a playlist at MixPod.com

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Al president Companys, de Ventura Gassol.

Un aniversari amarg. Per a que no passe mai més.

AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort - no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort - la mort és cosa
dels homes sense rels a l'infinit -,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort - la mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort -, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Ventura Gassol
Octubre de 1947

Extret del bloc de Carles Mulet Nausica

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Presentació del libre sobre Pep Sempere



I a poc a poc esdevindràs tant nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc
seràs un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo, ni pensar-lo
                                 (Miquel Martí i Pol)

diumenge, 10 d’octubre de 2010

AL REI EN JAUME EN EL 9 D´OCTUBRE.
Magnànim Senyor que a esta terra


vingures per dar-nos els furs

I feres posar dalt dels murs
d´aquesta Ciutat, de la guerra

l´Ensenya barrada i glorosia,
mil voltes valenta i triomfal.
Senyor, diada solemnial
és hui. Per això tremolosa
ma veu us demana amb deler
que feu, des de la tomba sagrada
on guarda repòs vostre ser,
que sia a València tornada
la gran llibertat que robada
va ser per un bort estranger.
Carles Salvador

dissabte, 9 d’octubre de 2010

La Tardor, poema de Bofill, Puig i Serrat per a la xicalla.


També el teniu amb una il·lustració en els poemes de la tardor de fa poques setmanes.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Mariposa del aire de Federico Garcia Lorca

Caligrama del poema Mariposa del aire

MARIPOSA DEL AIRE
Mariposa del aire,
qué hermosa eres,
mariposa del aire
dorada y verde.
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!…
No te quieres parar,
pararte no quieres.
Mariposa del aire
dorada y verde.
Luz de candil,
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!…
¡Quédate ahí!
Mariposa, ¿estás ahí?
Federico García Lorca







La Bordeta, per sempre més.



Un dels seus darrers poemes que hi ha deixat penjats en el seu bloc:

Sentado en el viejo sillón de la azotea
mientras repican los tambores del Viernes Santo
a los pies de mi vieja casa,
veo a mi padre perdido en el gran naufragio
de su España republicana.
Apenas una mueca de dolor,
una mirada ausente
y una lágrima limpia
por lo que nunca fue
aunque jamás
perdida la esperanza.

 En memòria de la seua vida, exemple de dignitat i lluita al servei del poble.

diumenge, 19 de setembre de 2010

La lluna de Vicent Andrés Estelles

El dia 4 de setembre de 1924 va ser el dia del naixement d'un gran poeta valencià, Vicent Andrés Estellés i per a celebrar el seu l'aniversari ací teniu una de les poesies que va escriure sobre la lluna.



La il·lustració de la lluna és de MolMolly.
la referència és del bloc de Poesia infantil i juvenil http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/09/diada-destelles-versos-la-lluna-la.html

Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.

Poema llegit per Joana Coves en l'acomiadament de Miquel, el marit de Mari Lo
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
                  Miquel Marti i Pol del llibre d'absències.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Poemes de la tardor per a les criatures

Del blog de Sàlvia, la bibliotecaria de Cocentaina
Podeu imprimir-los tots o alguna pàgina que us interesse més premen el boto "print"
Poemes de Tardor_ Poemas Del Otoño

divendres, 3 de setembre de 2010

Homenatge a Vicent Andrés Estelles

El dia 4 de setembre, data del naixement de Vicent Andrés Estelles (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993), volem unir-nos a l'homenatge a aquest poeta i volem també aportar la nostra pedreta i recordar-lo amb una de les seues poesies. . Es tracta de celebrar anualment la Diada d'Estelles, una festa en homenatge a la nostra cultura i al gran poeta.


Us desitgem un inici de curs curull de sorpreses  i caramull d'alegries i aprenentatges

TOT ESPERANT ULISSES

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

Andrés i Estellés , Vicent

dijous, 24 de juny de 2010

Acomiadament per a Juani, Andres, Patri, Ade i Paqui.

Vam escoltar la cançó del Lluís Llach "Que tinguem sort" i vam llegir un poema


Aquest poema va ser llegit el dia 24 de juny de 2010 en l'esmorzar d'acomiadament.
El poema ha estat copiat de la pàgina http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=472414 i és de Ferran de Montagut.

Comiat

El més trist no és acomiadar-se,
el més trist és no saber on anar,
el més trist no és acomiadar al que parteix,
sinó, saber on i perquè et quedes.

Tota la vida és un camí
tota la vida és buscar quelcom,
hi ha que acceptar-ho encara que dolgui,
ja que tota la vida és un comiat.

Sols aprens a viure quant aprens a acomiadar,
i a caminar en llibertat buscant el trobat,
mentre no t’hagis acomiadat
del que has caminat i del que has fet.

Acomiadar-se, es condició de tot el que es mou,
el que mou el temps,
com estaries vivint avui, sense haver-te acomiadat
d’ahir, com voldries viure tu demà sense acomiadar d’avui.

En el camí de la vida, sempre arriba el moment,
d’un acomiadament, bonic desafiament
per acostar-se a la maduresa de la vida
i  estar ple d’un mateix i ser tu mateix.

Deixa córrer aquell riu de la vida,
per a que davant del teus ulls
corrin les aigües que no vas veure mai
i amb molt d’amor acomiadat dels teus millors amics.

"Ha sigut un poema d'En Ferran de Montagut, escrit avui dia 13 de Març del 2007, en el meu estudi el del “MAS EL SOL SOLET” en la Comarca de “L’ALTA-GARROTXA” Pirineus de (Girona) Catalunya."

Les correccions i reducció del poema són nostres. Donem les gràcies a Ferran Montagut per haver deixat el seu poema a l'abast de tothom. Us convidem a visitar la pàgina d'aquest home per veure el poema complet i d'altres obres d'ell.
Si vols una versió de la poesia en PDF per a imprimir prem al següent enllaç 

dimarts, 15 de juny de 2010

País Valencià des de la república de les amèriques...

Ferran Oltra m'envia un document gràfic d'un cantant panameny nét d'un republicà valencià que li fa una cançó al seu avi. Em pareix que té prou entitat com per posar un enllaç a aquest bloc. Delecteu-se amb ell.

diumenge, 6 de juny de 2010

Juny de Miquel Marti i Pol

JUNY
Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.

Diu la dita que a l'estiu
tota cuca viu
i és ben cert, que a tot arreu
n'hi ha més de deu.

Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,
i tot d'altres bestioles
que no van mai soles.

Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu
i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida
que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.

Celebrem per Sant Joan
una festa gran.

Tots contents entorn del foc
donem l'últim toc
al mes en què salta i balla
tota la xicalla.

Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.
       Miquel Marti i Pol  Prem sobre el seu nom per saber més del poeta.
     La il·lustració és de Laura Tietz.

Poema solidario de Leonidas Proaño

Agafem un poema del bloc de bibliopoemes per a destacar la solidaritat, tret identificatiu del nostre centre. L'enllaç us portarà a la pàgina original del poema: http://bibliopoemes.blogspot.com/2009/12/solidaritat-poesia-de-leonidas-proano.html
Si voleu saber-ne més del poeta compromés amb la política de la teologia de la lliberació cliqueu l'enllaç http://es.wikipedia.org/wiki/Leonidas_Proa%C3%B1o

Poema Solidario
Mantener siempre atentos los oídos
al grito de dolor de los demás
y escuchar su llamada de socorro,
es SOLIDARIDAD.

Mantener la mirada siempre alerta
y los ojos tendidos sobre el mar
en busca de algún náufrago en peligro,
es SOLIDARIDAD.

Sentir como algo propio el sufrimiento
del hermano de aquí y del de allá,
hacer propia la angustia de los pobres,
es SOLIDARIDAD.

Llegar a ser la voz de los humildes,
descubrir la injusticia y la maldad,
denunciar al injusto y al malvado,
es SOLIDARIDAD.

Dejarse transportar por un mensaje
cargado de esperanza, amor y paz,
hasta apretar la mano del hermano,
es SOLIDARIDAD.

Convertirse uno mismo en mensajero
del abrazo sincero y fraternal
que unos pueblos envían a otros pueblos,
es SOLIDARIDAD.

Compartir los peligros en la lucha
por vivir en justicia y libertad
arriesgando en el amar hasta la vida,
es SOLIDARIDAD.

dissabte, 29 de maig de 2010

Noces de Josep Carner

La nostra companya Adriana es casa. Serenata, poema i altres obsequis celebren la nostra joia pel seu casament. Li desitgem un futur ple de ventures i fortuna.

El soldado Trifaldón de Maria de la Luz Uribe

 


El soldado Trifaldón
=======================

El soldado Trifaldón vive dentro de un melón
Las pepitas amarillas forman firme el batallón
Porompompon  el soldado Trifaldón
Porompompon el soldado Trifaldón

Su espada es de chocolate, su escopeta es de turrón
de caluga es el sombrero del soldado Trifaldón,
un día va de paseo con todo su batallón
va marchando por el campo el soldado Trifaldón,
Porompompon el soldado Trifaldón,
Porompompon el soldado Trifaldón,

Un ejército de hormigas en correcta formación
se encuentra con las pepitas del soldado Trifaldón,
el que manda a las hormigas es un capitán gruñón
alto dice a las pepitas del soldado Trifaldón:
"A todo lo que sea dulce, agridulce o dulzón
Dice la hormiga furiosa al soldado Trifaldón"
Trifaldon mira su espada, su escopeta, el batallón
todo es dulce lo que lleva el soldado Trifaldón.

Espere un momentito no se apure tanto Don
somos el gran regimiento del soldado Trifaldón,
pero el capitán hormiga sin más le da un coscorrón
y cae de espalda al suelo el soldado Trifaldón
pero muy luego se para valiente como un león
y desenvaina su espada el soldado Trifaldón
y aunque es de chocolate le hace un gran chichón
a la hormiga capitana el soldado Trifaldón.

Todas las pepitas se ríen al ver a este hormigón
y el cototo que le hizo el soldado Trifaldón,
pero Trifaldon las calla
viendo que un gran lagrimón
está llorando la hormiga y el soldado Trifaldón
se acerca toma la hormiga
luego le pide perdón
pepitas y hormigas le aplauden al soldado Trifaldón
Y desde entonces están juntos
batallón con batallón
las pepitas y las hormigas mandadas por Trifaldón.

Porompompon el soldado Trifaldón
Porompompon el soldado Trifaldón
                           Autora Maria de la Luz Uribe
Bloc de la seua filla amb algunes poesies i comentaris interessants per conèixer els últims anys de tan excel·lent escritora de poemes que captiven a grans i menuts.

dimarts, 25 de maig de 2010

Somni musical de Carles Fages de Climent

Us proposem un joc per a llegir la poesia, fer el trancaclosques. Es tracta d'una poesia del bloc dels Dilluns Poètics.

dilluns, 24 de maig de 2010

Fa tres dies que plou de Renée Mathieu

Ara que arriba el bon temps cal que recordem la temporada de pluja extraordinaria que hem tingut aquest curs.



Renée Mathieu, Sons i cançons.

divendres, 14 de maig de 2010

Cançó de bressol, de Manel Alonso i Vicent Penya

Una cançó de bressol per als més menuts, que hem tret del seguent bloc i que us recomanem als qui us agrade la literatura infantil: Darabuc · literatura per a infants i joves


Bernat, d’on vens?,
que no m’entens?
Saps d’on vindrà?
Ningú no ho sap.


Bernat, Bernat
va viatjant
sobre el clatell
d’un gran ocell.


I va mirant
i explorant
tots els estels
de caramel.


Bernat, Bernat
dis-me on vas?
Dis-me d’on véns,
tan xicotet?


Bernat, Bernat,
el sol se’n va,
es fa de nit
vés a dormir.


Dorm tranquil·let,
el meu xiquet,
amb un estel
de caramel.

dijous, 13 de maig de 2010

diumenge, 9 de maig de 2010

El cor del cavaller de Miquel Desclot

EL COR DEL CAVALLER

El cor del cavaller
era una fortalesa
amb merlets de paper
i un aire de tendresa.


La portalada gran,
una gentil donzella
la guardava, vetllant
com una sentinella.


El cor del cavaller
feia una olor de prada
que sortia al carrer
pels ulls de l’estimada.


Però un ponent cruel,
fill d’una terra morta,
va raptar la fidel
fadrina de la porta.

Al cor del trist amant,
vell des d’aquella albada,
ja s’anava esbravant
la verda olor de prada.


El cor del cavaller
era una fortalesa
amb merlets de paper
i un aire de tendresa.


Desclot, Miquel. “El cor del cavaller”.

Les quatre banderes de Miquel Martí i Pol



LES QUATRE BANDERES


Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat.


Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.


De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar.


Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.


Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tos plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.


Martí i Pol, Miquel. “Les quatre banderes”. Obra poètica/1. 1948-1971. Barcelona: Ed.62, Clàssics catalans del segle XX , 2000. (p.348-349)