diumenge, 7 de desembre de 2014

L'ILLA DELS ESTELS

(En homenatge al mestre Manolo Milan, que va ser director del C.P. Miguel de Cervantes i amic de molts de nosaltres. La poesia va ser llegida en el seu acomiadament 04/12/2014 . Els que t'estimem continuem el projecte d'escola pública al que tu tant vas contribuir. El teu record i vitalitat són presents entre nosaltres)

Quan l'hora és finida
i la vida acabada,
quan dels llavis surt
l'última paraula,
és després que veig la llum
i estic a punt de l'etern viatge.

La barca a port,
les vitualles preparades
amb els millors vestits
i les joies més lluents
emprenc un camí sense retorns
amb el cap seré
i tranquil·la la mirada
pujo a la barca
que el vent empeny
a la mercè dels deus
que m'acompanyen.

No sento el pas del temps
ni el dolor de l'enyorança
ni tan sols sento el plor
dels que un dia m'estimaren.

Visc en plenitud aquest moment
res no em falta
ja que ben a prop m'esperen
l'illa dels estels
i un poc de tot
el que he tingut fins ara.

Un llit de fulles de pampols,
una pedra grisa,
el frec de la tramuntana
el cel rogent del capvespre,
l'oreig,
la bonança,
la salabror del mar
i el perfum de la marea baixa.

Quan l'hora és finida
i la vida acabada,
manca el vent
i la lluna surt rere una cala.
           
 INÉS GUMÀ (No he pogut trobar cap referència d'aquesta poetessa)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada