L'ILLA DELS ESTELS

(En homenatge al mestre Manolo Milan, que va ser director del C.P. Miguel de Cervantes i amic de molts de nosaltres. La poesia va ser llegida en el seu acomiadament 04/12/2014 . Els que t'estimem continuem el projecte d'escola pública al que tu tant vas contribuir. El teu record i vitalitat són presents entre nosaltres)

Quan l'hora és finida

i la vida acabada,

quan dels llavis surt

l'última paraula,

és després que veig la llum

i estic a punt de l'etern viatge.

La barca a port,

les vitualles preparades

amb els millors vestits

i les joies més lluents

emprenc un camí sense retorns

amb el cap seré

i tranquil·la la mirada

pujo a la barca

que el vent empeny

a la mercè dels deus

que m'acompanyen.

No sento el pas del temps

ni el dolor de l'enyorança

ni tan sols sento el plor

dels que un dia m'estimaren.

Visc en plenitud aquest moment

res no em falta

ja que ben a prop m'esperen

l'illa dels estels

i un poc de tot

el que he tingut fins ara.

Un llit de fulles de pampols,

una pedra grisa,

el frec de la tramuntana

el cel rogent del capvespre,

l'oreig,

la bonança,

la salabror del mar

i el perfum de la marea baixa.

Quan l'hora és finida

i la vida acabada,

manca el vent

i la lluna surt rere una cala.

           

 INÉS GUMÀ (No he pogut trobar cap referència d'aquesta poetessa)