dilluns, 29 de juny de 2015

Prop dels dinou, de Gabriel Ferrater i Soler

Quan falten dotze dies perquè facis,
Júlia, dinou anys,
Vull apuntar-te tres o quatre coses
(dinou no les sé pas)
que siguin veritat. Dones i homes
componen tot el món.
Massa simple, diràs. Però recorda
la cova de Plató.
Qui espia la paret, la febre d’ombres,
no sent al seu costat
l’esma innocent amb què se li proposa
alguna cega mà.
Dones i homes. Mans nuades. Fosca
d’una tarda que mor.
Dins de la cova s’hi pot viure, Júlia.
Millor, sense records.
Però, quan creixes tu, et creix la memòria.
Mira que et pugi dret.
Que cap por no la torci. Que no sagni
de cap empelt cruel.
No t’escoltis qui et parli d’egoisme:
t’has de gosar estimar.
I el dia que tremolis (he de dir-te
que un dia així vindrà),
i et siguin lluny els dinou anys, no oblidis
que, teu, és alt tot do.
Així sabràs donar sense penyora,
tal com donen els bons.
I sabràs rebre, tal com et mereixes,
un do sense retorn.
Cecs, a la cova, sabem lligar, Júlia,
ben fort el nus del món.

dilluns, 22 de juny de 2015

De Núria Albertí

Aquest poema vol agrair la paciència i esforç del dia a dia d@ls mestr@s. Tothom hauria de fer classes alguna vegada per entendre moltes coses… ;-)

Guix o pissarra digital.
Tant se val!
Tu ens ensenyes un munt de coses
a les nostres ments curioses.
Infermera o cantant
artista o vigilant.
Quantes hores hem viscut plegats,
atrafegats.
Ara és l’hora dels adéus
i dir: nens desapareixeu!
Però et trobarem a faltar.
Bon estiu

dilluns, 15 de juny de 2015

dilluns, 8 de juny de 2015