dilluns, 13 de juny de 2011

ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA "ISABEL BARRIEL"

ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA
AMB LLETRES DE PEDRA ALS CAMINS,
PUNTS I COMES D’AIGUA DE PLUJA
I ELS SIGNES A ESPIGUES DE LLI.

HAUREM D’APRENDRE A LLEGIR
LA LLENGUA ANTIGA DEL PLANETA;
LA HEM OBLIDAT, ÉS JA JEROGLÍFIC.


ESPÈCIES EN RISC?
CANVI CLIMÀTIC?...


ÉS L’ESTIRA I ARRONSA D’UNA PELL
ENDURIDA PER TANT DESGAVELL.
PERÒ LA TERRA ENS ESTIMA
I GAUDEIX QUAN ENS REGALA L'ALÈ.


LI AGRADA ATREURE’NS AMB LA GRAVETAT,
ENS RETÉ I ENS TRACTA BÉ,
ENS REGALA BLAT AMB ROSELLES,
LLAVORS A EXPENSES DEL VENT,
RIUS PER EMMIRALLAR LA LLUNA
I PAPALLONES PRECIOSES DE VIDA NOCTURNA.


ENS REGALA NITS FREDES,
OCEANS, PARCS TEMÀTICS PER TEMPESTES,
CAVALLS NANS A LLUNYANES ESTEPES
I MUNTANYES DICCIONARIS DE BLANCOR.


ENS REGALA LA CALOR DEL SOL,
FRUITES DOLCES D’ESTIU,
ESPÀRRECS AMOROSOS DE MARGE
I TRUFES QUE BUSQUEN ELS PORCS.


ENS REGALA PLUGIMS
I CATARACTES DE PLATA,
TARDORS D’ABUNDORS
AMB CASTANYES I PINYONS.


ENS REGALA VAQUES I CABRES,
OCELLS DE COLORS,
EL FOC DELS PASTORS
I ALBADES AMB REFLEXES D' OR.


ENS HA ESCRIT UNA CARTA LA TERRA.
Isabel Barriel

L'entrada l'hem arreplegada d'un bloc de l'escola Reixac, la poesia és d'Isabel Barriel i el vídeo de Remei Clemente.

dilluns, 6 de juny de 2011

Democràcia real ja

 ... d'aquí avant no hi haurà reis, ne duchs, ne comptes, ne nobles, ne grans senyors, ans d'aquí avant fins a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit e regit per comunes  Francesc EiximenisLa cita està arreplegada del bloc de Carles Mulet (Nausica)

Poesia sobre l'ona d'indignació de Joan Abellaneda

RELAT EN SUPORT ALS INDIGNATS ACAMPATS A LA PLAÇA CATALUNYA I ARREU D'ESPANYA

CLAM a la INDEPENDÈNCIA dels polítics 

Aquest clam dins el meu cap
cada  dia sento més clar,
I ja valent, irreprimible,
 es vol proclamar al vent.

Ja estem cansats dels polítics.
Els polítics: bla, bla, bla...
Ja ho déiem.... Ja ho farem...
Els polítics : bla, bla , bla…
Jo prometo…. Ja ho veurem....

Potser és hora d’actuar...
La raó, el dia a dia,
la hipocresia dels que manen,
la prepotència, el poder...
Interessos, conveniències...
És que això ho vam heretar...
És que això no es pot tocar...
I així viuen...(són molt vius )
a la poltrona, ben descansats!
Ja tenim el pap ben ple!
Segueix insistint el meu cap.
Tant se val d’on venim,
si del sud o del nord,
aquí tenim les arrels 
som el poble i tenim veu !

El meu és un clam del poble.
La història ho ha ben demostrat...
El poble també té poder,
potser ara és el moment
d’un nou amotinament!

El polític ja no ens cal:
ara pacto, ara enganyo,
ara amago, o dic mitja veritat.
El polític: bla, bla, bla...
Si ell diu negre, jo dic blanc
Com! ,  que ahir vaig dir blau?
Segur que no em vas entendre!
Potser va ser un malentès,
el que  volia dir era verd!

Els polítics:  JA N’HI HA PROU!!
Ja ens han tocat la moral,
doncs el verd no es pot tocar...
que ens han segat  l’esperança!!

És per això que el meu clam
no el pot fer seu cap polític,
doncs no és pas seu, és del poble...
Ens hem de tornar a organitzar,
la Democràcia agonitza...

Jo proposo un nou sistema:
que gestione els afers,
sense mirar interessos,
cercant només amb saviesa
el que és  millor per tothom.

Aquest CLAM...
ha de ser el  NOSTRE,
el clam del poble i per al poble...
que no confia en EL SISTEMA
i valent proclami al vent :
Volem ser independents,
INDEPENDENTS... DELS POLÍTICS!!