dilluns, 28 d’abril del 2014

LA POMA ESCOLLIDA de Josep Carner



Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb ‘aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?


Josep Carner

dilluns, 21 d’abril del 2014

dilluns, 7 d’abril del 2014

LES ILLES, de Vicent Andrés Estelles

Teuladins de la plaça de Santa Eulari
adéu, adéu, adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.


He estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.


El moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
És de debò que Eivissa s'ha casat?


Totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure, oh! Cuba.


Illes de cap al tard...
com un enyoro llimes i taronges
volaven les parres.


Menorca la bella
damunt Maó la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.
Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven