Cant d'amor en monosíl·labs de Joana Raspall

Amb 97 anys acabats de fer, la Joana declama aquest bell poema, un joc amb els monosíl·labs, un joc amb la poesia.

Podries... de Joana Raspall (poesia per a la xicalla)

Joana Raspall

Algunes classes del CP Miguel de Cervantes participaran en l'homenatge (http://jimboto.blogspot.com/2010/09/homenatge-joana-raspall-novembre-poetic.html ) que es vol fer en tots els territoris de parla valenciana (=catalana) a aquesta GRAN POETESSA
Per a saber-ne més sobre ella punxa en el seu nom Joana Raspall.

PODRIES...

Si haguessis nascut

         en una altra terra,

podries ser blanc,

        podries ser negre…

Un altre país

         fora casa teva,

i diries “sí”

        en un altra llengua.

T’hauries criat

        d’una altra manera

més bona, potser

           potser més dolenta.

Tindries més sort

          o  potser més pega…

Tindries amics

          i jocs d’una altra mena;

duries vestits

          de sac o de seda,

sabates de pell

           o tosca espardenya,

o aniries nu

           perdut per la selva.

Podries llegir

          contes i poemes,

o no tenir llibres

          ni saber de lletra.

Podries menjar

           coses llamineres

o només crostons

          eixuts de pa negre.

Podries ….podries…

          Per tot això, pensa

que importa tenir

          LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve

          fugint de la guerra,

fugint del dolor

          i de la pobresa.

Si tu fossis nat

          a la seva terra,

la tristesa d’ell

          podria ser teva.

JOANA RASPALL


Create a playlist at MixPod.com

Al president Companys, de Ventura Gassol.

Un aniversari amarg. Per a que no passe mai més.

AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort - no mor l'alosa,

ni el gra de blat ni el roserer florit-,

digueu només que el president reposa

entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort - la mort és cosa

dels homes sense rels a l'infinit -,

digueu només que té la boca closa

i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort - la mort seria

perdre's en el no-res, i aquell que un dia

acaronà la pàtria amb el peu nu,

i es fa pols amb la terra que l'aferra,

no podem dir que és mort -, ell s'ha fet terra,

i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Ventura Gassol

Octubre de 1947

Extret del bloc de Carles Mulet Nausica

Presentació del libre sobre Pep Sempere

I a poc a poc esdevindràs tant nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc

seràs un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo, ni pensar-lo

                                 (Miquel Martí i Pol)

AL REI EN JAUME EN EL 9 D´OCTUBRE.
Magnànim Senyor que a esta terra

vingures per dar-nos els furs

I feres posar dalt dels murs

d´aquesta Ciutat, de la guerra

l´Ensenya barrada i glorosia,
mil voltes valenta i triomfal.
Senyor, diada solemnial
és hui. Per això tremolosa
ma veu us demana amb deler
que feu, des de la tomba sagrada
on guarda repòs vostre ser,
que sia a València tornada
la gran llibertat que robada
va ser per un bort estranger.

Carles Salvador

La Tardor, poema de Bofill, Puig i Serrat per a la xicalla.

També el teniu amb una il·lustració en els poemes de la tardor de fa poques setmanes.