No t'oblidem Ovidi, ets de vacances.

L'amic Pep em passa un disc homenatge a l'entranyable Ovidi i jo li dedico aquesta cançoneta de l'artista i poeta d'Alcoi.

Tancat a casa la major part del temps,
no sóc amant de llepar. No tinc déus,
ni pensaments de trobar-me en tal cas.
Jo sóc qui sóc. Si vols veure'm, em veus.
El meu treball el demostre com puc.
I tant com puc, em done tot a ell.
Millor, pitjor, el judici ja és vostre,
i amb l'ofici, arribaré a ser vell.
Llavors veurem quina retribució
em tocarà en tant que jubilat.
Si dic això, és perquè com he dit,
no sóc amant de llepar un sol dit.
Jo sé que vaig amb les meues cançons
saltant històries, saltant situacions.
Ara dic groc, i després passe al verd,
sé que és difícil seguir-me l'explicat.
Per tant, per tots, em vaig a presentar:
jo ací explique a la meua manera
uns fets, un temps, una estima, una idea,
jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Per a uns pollet, per a altres una fera.
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta.
Si com he dit al bell començament
sóc dels qui resta a casa el major temps,
no és pas per boig, ni per sentir-me estrany.
És per el dubte. I dubte molt companys:
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quan m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteix: jo parle del meu temps,
estime el viure d'un colp ja per a tothom.
Tinc un partit i una ideologia,
dic el que dic sense cap covardia,
però també sé el preu de tot això:
més tard o d'hora m'arribarà sentència.
Car no interessa, qui no llepa amb paciència.
M'aïllaran, dient que m'he aïllat,
diran o diuen que ja sóc acabat.
No pense pas donar-me per guanyat.
Mentre com jo no m'empasse la porga
d'aquells que creuen que tot està tan clar.
Respecte això amb tot el meu respecte,
admire artistes, admire comediants.
Però jo sóc jo, i no em puc deslligar.
De mi mateix poc més puc explicar.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.
 Som els artistes: el cantant, el pallasso.

Cada dia té una fragància, d'Isabel Barriel

My_Baby_by_JazminArt

Cada dia té una fragància,

cada hora, un color

i les nits aromes de somnis

que apavaiguen la foscor.

Dilluns fa olor de llapis

dimarts de pèsols fins,

dimecres exhala núvols de tempesta

dijous és pintura a l'oli i vernís,

divendres, preludi airós de festa

i dissabte té l'aroma del paradís.

Diumenge fa olor de dolces pomes

que van perdent, ai!, el seu encís...

                                                                           Isabel Barriel

Visita el seu bloc: http://poesiaula.blogspot.com/2010/09/cada-dia-te-una-fragancia.html

Sirena de Maria Beneyto

  El 15 de març se'n va anar Maria Beneyto i la nostra poesia perd aquesta veu de dona tendra i forta. Tenia 85 anys. Volem retre un homenatge a Maria Beneyto. Homenatge que és reconeixement de l'escriptora, dels mons que ella ha creat en la seua literatura i que nosaltres, lectores i lectors agraïts, podem habitar feliçment.


SIRENA

Ara vinc a la mar, junt al misteri.
Ara que ja és la platja nua i tendra
meua només, sense terrestres passos.
(La mar reconeixent-me com a filla...)

Dient mar a la mar, jo li dic mare
sense llavis ni veu, i estenc els braços
a l’aire fronterer en el silenci
del món que ja no és meu, clos al deliri.

Imatge de deviantart, Punxeu sobre ella.

Dona de carn ací, dona de terra.
Ai ciutats de corall i flors marines,
món de l’aigua perdut sens reencontre,
companyes fluvials, no retrobades!

Ací estic. Escolteu-me. Ja sóc sola.
Vinc una altra vegada plena d’ecos
a dir-vos la paraula... Ja sóc sola.
Ja no obrirà mai més porta l’exili?

Si poguésseu saber-ho! Al pleniluni
tot és mar dins de mi, tot marinada,
tremolant en les venes on sou vida.
Mar cridant i cantant, plorant, creixent-me.

I a la líquida porta està el silenci.
Murs vivents per a mi d’aigua tancada.
Ja no puc tornar més. ¿On sou, amigues?
¿On és la flor dels vostres cants nascuda?

Sóc criatura d’aigua en l’enyorança
i a penes tinc de mar els ulls i els somnis.
Germanes mudes ja sota les ones,
¿sóc sola ací, sola en la mar per sempre...?

                                    Maria Beneyto

Rodorín amb nosaltres

El titellaire Rodorín ha passat ahir i avui amb el nostre alumnat narrant-los històries i contes, divertint a les xiquetes i xiquets.
Us deixen dos videos que hem trobat a la xarxa per a que conegueu un poc més a aquest interessant titellaire i les coses que diu sobre escoltar en primer lloc per a arribar a ser bons lectors

En aquest segon video "L'admirable titellaire i narrador Rodorín (José Antonio López Parreño), conta la història de La ratita presumida amb campanetes i altres objectes de fusta amb música. Hi ha un àlbum editat per Kalandraka el 2002, il.lustrat per Pablo Mestre amb fotografies dels mateixos objectes usats en la narració, que al meu entendre compensa prendre com un guió per a animar-se a rebuscar pels calaixos i fer teatre a casa amb el que sigui que pugui moure's en les mans i sonar." (text trobat al bloc de Darabuc) 

Receptari poètic de Sàlvia i alumnes de CP Sant Jordi de Lleida

Receptari poètic: Fòrmules i encanteris jugant amb la poesia
Que els gaudiu!, son preciosos.

Cançó de pluja, de Josep Maria de Sagarra

Imatge de flickr. Autor heraclit. Punxa sobre ella.
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà...

Gotes de pluja, gardènia que es bada...

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna...

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Josep Maria de Sagarra

Dissabte de pluja

Moltes paraules mai indiquen molta saviesa. Tales de Mileto (filòsof grec, 640-543 a.C.)

festival de colors -
els neons
il.luminen la pluja

sense cap queixa -
sota la pluja freda
s'ofega el món


Haikus: Buk
Fotos de Filckr (si punxes damunt la segona la podràs veure més gran)


Mots i imatges tretes del bloc Lluitant a la contra

8 de març

8 DE MARÇ

Avui no regna la lluna, amor,
Ni tampoc el sol.
Avui tot és color
I regnaran tots dos.
O no regnarà ningú.

Avui el món serà lliure
De tot fals sentiment
Avui abraçats
Enterrarem pors
i laments.

Avui lluitarem
Per la pura igualtat.






No sabem l'autora. L'enllaç d'on l'he trobada: 
http://relatsencatala.cat/relat/8-de-marc-ixnuir/652355

Primer silabario d'Ana Istarú

Reproduïm una de les poesies del bloc Dilluns poètics, per a celebrar el Dia de  la Dona Treballadora.

Sense senyal al País Valencià