dimecres, 24 de febrer de 2010

Homenatge a Salvador Espriu.

"Fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge." Copiat del bloc poesia infantil i juvenil http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/02/homenatge-salvador-espriu-un-home-un.html

Ens afegim a l'homenatge que es fa a aquest il·lustre poeta des del bloc:  http://rcanovalls.blogspot.com/

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

El caminant i el mur (1954)
Salvador Espriu

1 comentari:

  1. Un poema que aquests dies hem vist reproduït en molts blogs. Per alguna cosa serà!

    Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

    ResponElimina