Agafem!

 A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona

que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.
            De Núria Freixa i Doménech


A sota teniu una pel·liculeta d'humor per part de la mateixa autora del poema. Si voleu saber més coses d'ella cliqueu sobre el seu nom al final dels versos.
La poesia l'hem recollida del bloc de la Biblioteca de Cocentaina (anomenat poesia infantil i juvenil) del qual som uns enamorats. La seua autora (la bloc de poesia infantil i juvenil) va estar en la Mediateca Pep Sempere del nostre centre la setmana pasada en un curset.