Reproduïm l'excel·lent post de Salvia en el seu bloc de bibliopoemes per al dia del llibre
Les roses recordades
(Salvador Espriu)
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
La il·lustració és d'Iraida Llucià Bagüés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada