Poesia sobre l'ona d'indignació de Joan Abellaneda

RELAT EN SUPORT ALS INDIGNATS ACAMPATS A LA PLAÇA CATALUNYA I ARREU D'ESPANYA

CLAM a la INDEPENDÈNCIA dels polítics 

Aquest clam dins el meu cap

cada  dia sento més clar,

I ja valent, irreprimible,

 es vol proclamar al vent.

Ja estem cansats dels polítics.

Els polítics: bla, bla, bla...

Ja ho déiem.... Ja ho farem...

Els polítics : bla, bla , bla…

Jo prometo…. Ja ho veurem....

Potser és hora d’actuar...

La raó, el dia a dia,

la hipocresia dels que manen,

la prepotència, el poder...

Interessos, conveniències...

És que això ho vam heretar...

És que això no es pot tocar...

I així viuen...(són molt vius )

a la poltrona, ben descansats!

Ja tenim el pap ben ple!

Segueix insistint el meu cap.

Tant se val d’on venim,

si del sud o del nord,

aquí tenim les arrels 
som el poble i tenim veu !

El meu és un clam del poble.

La història ho ha ben demostrat...

El poble també té poder,

potser ara és el moment

d’un nou amotinament!

El polític ja no ens cal:

ara pacto, ara enganyo,

ara amago, o dic mitja veritat.

El polític: bla, bla, bla...

Si ell diu negre, jo dic blanc

Com! ,  que ahir vaig dir blau?

Segur que no em vas entendre!

Potser va ser un malentès,

el que  volia dir era verd!

Els polítics:  JA N’HI HA PROU!!

Ja ens han tocat la moral,

doncs el verd no es pot tocar...

que ens han segat  l’esperança!!

És per això que el meu clam

no el pot fer seu cap polític,

doncs no és pas seu, és del poble...

Ens hem de tornar a organitzar,

la Democràcia agonitza...

Jo proposo un nou sistema:

que gestione els afers,

sense mirar interessos,

cercant només amb saviesa

el que és  millor per tothom.

Aquest CLAM...

ha de ser el  NOSTRE,

el clam del poble i per al poble...

que no confia en EL SISTEMA

i valent proclami al vent :

Volem ser independents,

INDEPENDENTS... DELS POLÍTICS!!

Poesia de Joan Abellaneda