Més austers, més austers!, diuen
els mateixos que no ho han sigut mai,
els mateixos que no ho són ara,
els mateixos que no ho seran.
Per als crèduls, la penitència
no és l’anunci de cap mal averany.
Per als adeptes, la recepta
no és cap indici de cinisme.
Per als indòcils, l’ultratge
no és encara l’última decepció.
Per als pobres, la immisericòrdia
no és embrió del gran rebuig.
Més austers, més austers!, clamen.
Una jugada fosca, freda, rodona.
Una jugada d’escac i mat… al peó.
Josep Porcar
.jpg)
Hola, amics. Us comunique que he modificat el sisè vers, per si us ve de gust actualitzar-lo. Hi havia una incoherència de significació entre els substantius que feia grinyolar el vers. Moltes gràcies per la difusió!
ResponEliminaJosep Porcar