dilluns, 1 d’abril de 2013

Dos poemes de Joan Teixedor

ROSSINYOL, de Joan Teixedor



Tu també cap al núvol volaves,
i qui sap si la llei t'han dictat.
El teu cant, de retorn a la terra,
en el sol de la tarda, em fa mal.
Ocell, ocell màgic, allunya't,
rossinyol d'un abril senyalat;
massa prop el respir de les coses,
massa prop el prat llis
i massa alt el teu cant.


LA PRIMAVERA
 
Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?
Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.

Joan  TEIXIDOR, El príncep, Óssa Menor, Barcelona, 1954.
                                              ~

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada