Això era un venerable mestre, en els seus ulls hi havia una reconfortant espurna de pau permanent. Només tenia un deixeble, a qui, de mica en mica, anava impartint l'ensenyament místic. Després d'anys d'ensenyaments, un dia el mestre es va dirigir al deixeble i li va ordenar:
- Acosta't al cementiri i, un cop allà, amb tota la força dels teus pulmons, comença a cridar tota mena d'afalacs als morts.
El deixeble va caminar fins a un cementiri proper. El silenci era colpidor. Va trencar la plàcida atmosfera del lloc cridant tota mena d'elogis als morts. Després va tornar al costat del seu mestre.
- Què et van respondre els morts? -va preguntar el mestre.
- No em van dir res.
-En aquest cas, torna al cementiri i llança tota mena d'insults als morts.
El deixeble va tornar fins al cementiri. Amb totes les seves forces, va començar a deixar anar tota mena d'improperis contra els morts. Després d'uns minuts, va tornar al costat del mestre, que li va fer la mateixa pregunta, i va obtenir la mateixa resposta: "De nou res em van dir " .
I el mestre va concloure :
- Així has de ser tu: indiferent, com un mort, als afalacs i insults dels altres.
Tret de https://www.facebook.com/rincondeltibet
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada